Mites de sang hongaresa i culer

Si la poció secreta del Barça es fabriqués a la marmita d'Obèlix, a la barreja hi hauria d'haver necessàriament una dosi considerable de sang hongaresa. L'ADN culer, gestat per un suís i majoritàriament fet de catalans i holandesos, presenta inequívoques traces del país centreeuropeu, amb un dels grans símbols del club, Ladislao Kubala, al capdavant. El mateix 'Laszy', Sándor Kocsis i Zoltán Czibor són els protagonistes d'‘Húgaros por el Barça’, un documental que honra la seva memòria, narra les seves peripècies i posa el trio magiar al seu lloc, que és molt alt, en la perspectiva històrica blaugrana. La pel·lícula, projectada ahir a l'Auditori del Camp Nou amb assistència d'una alta representació futbolística i diplomàtica, es va convertir en un homenatge a tres dels jugadors més estimats que han vestit aquesta samarreta.

El futbol hongarès va ser una vegada el millor del món. Ara sembla reviure, amb la selecció classificada per a la fase final de l'Eurocopa de França, però han passat 30 anys des d'un èxit semblant (la presència a Mèxic-86) i més de mig segle des que l'‘equip d'or’ causava sorpresa amb les seves maniobres, amb la seva tècnica, amb la perícia dels seus artistes. Kubala era el millor de tots, encara que com que ja havia fugit d'Hongria no va participar en les grans gestes de la selecció: l'or als Jocs d'Hèlsinki-52 i la inoblidable victòria per 3-6 a Wembley del novembre de 1953. Tampoc va estar en el gran trauma: la derrota a la final del Mundial-54 davant Alemanya, en el mateix maleït estadi Wankdorf de Berna en què, set anys després, Kubala, Kocsis i Czibor van experimentar la pitjor amargura del Barça a la final de la Copa d'Europa perduda davant el Benfica. Aquell va ser, a més, l'últim partit de Kubala i Czibor com a blaugranes.

Encara que la pel·lícula recorda que dos hongaresos van formar un dels primers tàndems victoriosos del Barça, cap al 1925 (l'entrenador Imre Pozsonyi i el gran porter Franz Platko), la gran oda és per al trio superlatiu. Vells excompanys com el defensa Ferenc Rudas, que va morir fa tot just un mes als 94 anys, regalen en la gravació el seu privilegiat testimoni: “Kubala ja era el millor als 18 anys, la seva força era fantàstica”. L''Hèrcules' ros va tenir un efecte en el club i en el futbol mundial comparable al que pugui tenir Messi avui. “Va ser el primer que va tirar les faltes per sobre de la barrera”, explica Luis Suárez, Luisito el gallec, el seu gran amic. “La ‘paradinha’ la va inventar ell. Potser la gent es creu que la va inventar un brasiler perquè té aquest nom, però ell va ser el primer que va tirar els penals així”.

Kubala també va ser un far per als hongaresos errants en aquella Europa convulsa, amb el règim comunista prosoviètic ofegant les seves talentoses estrelles. La seva casa de Barcelona va ser el camp de refugiats en el qual a cap li va faltar de res, van formar una extensa família i van ser feliços. Eren molt diferents. A Zoltán Czibor l'anomenaven el ‘pájaro loco’. “Ho feia tot sense ordre ni concert”, revela la seva germana, Zsuzsa, a qui tantes vegades Zóli i els seus amics van usar com a pal. A Kocsis se'l considerava ‘el cap d'or’ per la mestria del seu joc aeri. Practicava el salt picant amb el cap una pilota penjada en una corda. “Els seus cops de cap eren com xuts”, il·lustra Justo Tejada. Mentre Czibor era sempre l'ànima de la festa, Kocsis fugia de l'elogi. “Compartíem l'habitació en els viatges”, explica Suárez, “i ell parlava molt poc. Si normalment deia tres paraules, amb mi es deixava anar i en deia sis, i jo l'avisava: ‘Compte, ‘Kocka’, que estàs parlant massa”, diu Suárez de broma.

Notícies relacionades

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Un Barça de Champions però amb rotacions

A Barcelona es reunien al Kek Duna (Danubi Blau, en hongarès), el bar que va obrir Czibor al carrer del Capità Arenas. A vegades els envaïa la nostàlgia. Recordaven la penosa final del Mundial del 1954 que anaven guanyant per 2-0 i van acabar perdent per 3-2. György Szepesi té avui 94 anys i desgrana a la pel·lícula el seu record d'aquell partit. Ell el va narrar en directe des de Berna i 40.000 aficionats el van escoltar per la megafonia de l'estadi nacional de Budapest, incrèduls davant el desastre.

Kubala, Kocsis i Czibor es van integrar perfectament a Barcelona, la gent els admirava i els estimava. És inesborrable la manifestació de dol que va provocar la mort de Kubala a la ciutat. Kocsis, tràgicament desaparegut als 49 anys, va plorar el dia del seu partit d'homenatge. Mai es va adaptar als dies sense futbol. Ho explica el seu fill, també Sándor, vivament emocionat perquè un tercer Sándor, el nét del ‘cap d'or’, va continuar el fil de la poció hongaro-barcelonista com a entrenador al prebenjamí del Barça.