«Vaig assajar penals abans: el xutaria a la dreta»

«El viatge a París va ser llarg. Veníem de cinc anys fatals, sense guanyar res. Va començar una nova era amb Rijkaard, vam conquistar la primera Lliga, una segona i ens vam plantar a la final. Per a mi és el títol més especial perquè va ser la primera Champions i perquè és l'únic partit al qual va venir a veure'm el meu pare. Amb el temps, veus que ha sigut la final que hem vençut amb menys claredat. Va semblar que se'ns posava tot de cara amb l'expulsió de Lehmann, però amb el gol d'ells es va posar tot en contra.

Ells van disposar de diverses oportunitats per rematar-nos, però Víctor [Valdés] va estar espectacular. Vam patir molt amb Tití [Henry], a qui afavoria molt la nostra forma de jugar pels espais que deixàvem. En el descans Rijkaard ens va animar molt a seguir recordant-nos que estaven amb un menys i va posar Andrés [Iniesta] al camp en lloc d'Edmílson. I vam remuntar. Tots els títols són celebrats i assaborits i aquest ho va ser una mica més pel patiment que va tenir i perquè per a un culer com jo no hi ha més privilegi que aixecar la Champions.

Notícies relacionades

La tertúlia d'EL PERIÓDICO

Veus culers davant el mur

No sé per què, però tenia la sensació abans de la final que tot allò podia acabar en els penals. Vaig estar 10 dies abans assajant penals. Vaig decidir que el xutaria cap amunt a la dreta, a l'esquerra del porter. Al final de cada entrenament en tirava tres o quatre cada dia. A vegades sense porter. Els feia entrar tots (ha, ha, ha).

Per sort no vaig haver de llançar a París, encara que havia d'estar preparat com a capità per assumir la responsabilitat. Primer han d'executar-los els especialistes, que són els millors, i després els que ho demanen per la confiança que senten. Dubto que hagués xutat perquè teníem gent de molta personalitat a l'equip. Al final, al llarg de la meva carrera no he llançat mai cap penal».