Leo 2004

era gairebé migdia a Montjuïc, un estadi olímpic que no és de futbol, però ha estat fetitxe en la vida d'un geni de la pilota. Un matí estiuenc a les oficines de l'Espanyol ultimant la plantilla. Aquell dia va sonar el telèfon de Manel Casanovas, llavors coordinador del futbol base periquito. «Manel, ¿voleu Messi?», va ser la pregunta que va llançar Josep Colomer, responsable llavors de l'àrea formativa del Barcelona. «¡Com no l'havia de voler si l'havia patit des que tenia 14 anys!», es va respondre el mateix Casanovas mentre s'aixecava entusiasmat i posava el mòbil «ja amb mans lliures» per anar a una altra sala de Montjuïc on hi havia reunits el llavors president «Sánchez Llibre, Lotina, el tècnic, Cristóbal i Tintín Márquez».Tots escoltaven llavors Colomer. «Li vaig fer repetir la pregunta», li va explicar Casanovas, ara responsable de l'Acadèmia del Màlaga, a Juan Terrats a EL PERIÓDICO fa tres anys i mig. «De seguida ens vam posar d'acord en la cessió i el pare de Messi va anar a parlar aquella mateixa tarda amb Txiki», va recordar Casanovas en referència al diàleg que va mantenir Jorge Messi amb el llavors secretari tècnic del Barça.

La cessió a l'Espanyol

Tot estava dissenyat. Colomer oferia Messi a l'Espanyol perquè, segons va explicar ell mateix, «necessitava jugar 20 partits a Primera per anar convocat amb l'Argentina, ja que volia anar al Mundial del 2006 i, a més a més, no s'havia de moure de Barcelona», la ciutat que l'havia acollit en silenci des del 2000. «I Zabaleta jugava a l'Espanyol». O sigui, la combinació ideal perquè el geni, que precisament havia debutat a Montjuïc una nit d'octubre del 2004, diposités el seu talent durant un any, i com a cedit, amb la samarreta de l'Espanyol. Però tot es va trencar en dos dies. Dos dies d'agost del 2005 que van canviar, sens dubte, la història del Barça. I qui sap si del futbol mundial.

Notícies relacionades

Messi 2014

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

«Al cap de dos dies es va jugar el Gamper contra el Juventus...», explica Casanovas sense necessitat ni tan sols de finalitzar la frase. La resta ja pertany a la llegenda, que neix un 24 d'agost del 2005. Un Gamper que, curiosament, va perdre el Barcelona de Rijkaard amb Messi formant la davantera del Barça juntament amb Larsson i Ronaldinho. «En la meva vida havia vist jugador així, amb tanta qualitat i només 18 anys», va deixar anar Capello, entrenador llavors de la Vecchia Signora sorprès pels prodigis d'aquell jove «fenomen», aquesta va serla paraula escollida, capaç de fer túnels a experts defenses italians com si estigués als carrers de Rosario, la seva ciutat. «Pot fer el que vulgui amb la pilota als peus», va explicar Capello a la sala de premsa sense revelar el que havia xiuxiuejat a Rijkaard al túnel de vestidors del Camp Nou al final de la primera meitat. «Frank, si no pot jugar aquí [eren els moments en què la LFP impedia tramitar la fitxa del jove davanter] me'l deixes un any, sisplau. Només un».«És impressionant»

Davant d'aquesta petició que era, en realitat, una súplica, Rijkaard es va limitar a somriure. «És impressionant el que ha fet Leo. És un plaer veure'l jugar», va explicar després el tècnic del Barça, sense revelar el que volia Capello. Casanovas, mentrestant, ja sabia que hauria de seguir patint Messi. Lotina, que s'havia fet il·lusions, també. I el Barça, que venia dels durs anys negres de Gaspart (un lustre sense guanyar res), amb les seqüeles del final del nuñisme arrossegant-se també, iniciava la resurrecció esportiva. Primer amb Ronal-dinho. I després amb «aquell petit diable», segons Capello.