El Barça llueix sòlid a sis dies de la Lliga

Era el Gamper i el León de Rafa Márquez però bé hauria pogut ser l'alineació de l'estrena de Lliga contra l'Elx de diumenge que ve. Luis Enrique va deixar ahir a la nit les proves del Barça experimental dels últims amistosos per alinear un onze de prestància que, pel que es va veure a la primera part, va apuntar molt més que simples traços del joc que pretén desplegar el tècnic asturià. L'equip, amb Messi i Neymar com a titulars, a l'espera del castigat Suárez per a les cites oficials, va oferir un futbol vistós, precís, asfixiant per al rival i amb detalls deliciosos.

Perquè deliciosa va ser la connexió entre Messi i Neymar, alliberats ja del pes del Mundial que els va atabalar la temporada anterior i que, a més de les lesions, va impedir que els culers disfrutessin d'una parella descomunal, convertida ara en trio per la presència de Suárez.

Tots dos van connectar per obrir i tancar el festival golejador del primer temps. Primer va ser Ney qui amb la col·laboració de Márquez va assistir l'argentí perquè batés de cap el porter (1-0, m. 2) i després va ser el brasiler qui va marcar a porta buida d'un cop de taló després d'una passada de la Pulga (3-0, m. 43). Enmig va arribar el segon gol, una obra d'art: Iniesta va llançar una assistència de 20 metres, Ney va guanyar-li l'esquena al defensa i amb un toc amb l'esquerra va batre el porter (2-0,  m. 12).

RECOBRAR LA PRESSIÓ / La pressió i l'assetjament constant al rival quan es perd la pilota va ser un altre dels detalls del nou perfil que llueix l'equip de Luis Enrique, sempre aixecat i sense parar de donar instruccions. La velocitat de Mathieu, tant per córrer cap enrere com cap amunt (es va incorporar amb perill en una ocasió a l'atac) i la contundència de Mascherano també van lluir en l'estrena, una parella que va oferir tanta solvència com la presència de Rakitic al centre del camp.

El croat no només cobreix una porció enorme de camp amb la seva presència, tant en la distribució, convertit en un gran aliat de Busquets, com en les tasques defensives, sinó que aporta una cosa que es trobava molt a faltar en els últims temps: el xut des de fora de l'àrea. Dues vegades el va provar, la primera d'una gardela descomunal, i en totes dues va estar molt a prop del gol.

Hi va haver més detalls, com la polivalència de Rafinha, situat ahir com a extrem dret però que tant serveix per defensar els córners (es va col·locar sempre al primer pal), com per buscar la porteria desplegant una tècnica exquisida. I sense oblidar les seves tasques defensives. En cada arrencada mexicana, allà va estar l'hispanobrasiler, un comodí de  luxe per a l'entrenador. I un gran acompanyant per a Messi, que malgrat la inactivitat va exhibir un bon punt d'explosivitat a la zona de tres quarts.

Notícies relacionades

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Un Barça de Champions però amb rotacions

L'entrenador va ser un altre cop fidel al dibuix clàssic del 4-3-3, encara que la mobilitat de totes les seves peces el va allunyar del tot d'aquell joc estàtic dels cursos passats tan irritant per a l'espectador. Hi contribueix el treball de tots els homes i les penetracions dels dos laterals: Alves i Alba, que cohabiten més en territori enemic que a casa seva.

També Bravo va tenir una ocasió per lluir-se (l'única) al rebutjar un xut enverinat, i Suárez va disposar de 15 minuts que li van semblar glòria encara que la condemna segueixi vigent fins a finals d'octubre. L'uruguaià va sortir però els gols van ser de Munir i Sandro. El primer en va marcar dos, i va demostrar per què s'ha guanyat Luis Enrique, i el segon va tancar la golejada. Són els nens de l'entrenador, que no va donar ni un sol minut a Song. Un altre missatge, un altre detall.