Un dia molt especial

«Avui és un dia molt especial». Així va començar l'únic partit transcendent d'ahir, el de Joan Maria Pou a RAC1 un dia després d'acomiadar la seva Tati.

Amb una serenitat admirable i un aplom gairebé inconcebible, en Joan Maria es va agafar al micròfon i va encarar la retransmissió més difícil de la seva vida, mirant als ulls la pitjor desgràcia imaginable amb una senzillesa emocionant. Va aconseguir l'inimaginable, i és que un dia insuportable per a qualsevol transcorregués de manera harmònica i natural, com si fos un partit més. Els seus fidels escuders Raül Llimós, Jordi Costa, Roger Saperas, Jaume Mullor i Sònia Gelmà van entendre el moment i el van acompanyar amb el seu to inconfusible. L'allau de missatges a Twitter indicava que en Joan Maria no estava sol: al darrere de cada frase quasi s'hi sentia l'alè de la gent que s'ha solidaritzat amb ell i el seu dolor infinit.

Notícies relacionades

Un Barça de Champions però amb rotacions

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

El partit va començar de manera antipàtica, amb un gol en contra, un temporal huracanat i un joc blaugrana d'èpoques pretèrites, i malgrat totes les inclemències en Pou va continuar aferrat al to inconfusible que sempre ha marcat les seves retransmissions impecables. Enmig del temporal, va marcar Messi i la veu d'en Pou es va esgargamellar amb el seu ja clàssic «gol del petitó!». I a continuació va afegir: «És el clàssic dia en què pots dir: n'ha tocat una de bé i l'ha fotut a dins». I és que ahir, molt més interessant que el joc insípid i com sempre irregular del Barcelona, era la manera com ho explicava el nostre heroi de la nit.

Amb el segon gol de Messi, el Sevilla va abaixar els braços i es va acabar el partit. Quedava, tot i això, el més important, el moment promès en què en Joan Maria explicaria una anècdota sobre les últimes hores de la Tati. Va explicar que en l'últim partit de dimecres passat, la nit abans d'anar-se'n per sempre, laTati va poder fer allò que li agradava tant: seguir el Barça amb el seu pare i cantar, al límit de la seva pròpia vida, els gols del seu marit. En Joan Maria ens va confessar que la Tati fins i tot va tenir temps de recriminar a Dani Alves les seves declaracions de la setmana passada amb un lapidari: «Ara ens donarà lliçons de barcelonisme!». Al final va sentenciar: «Fins l'últim instant la Tati ha aprofitat l'oportunitat per gaudir de tot el que li agradava». Així es va tancar una nit en què el menys important va ser la victòria del Barça, que va maquillar un resultat en un dia en què no li hauríem perdonat fallar. La història de la Tati i en Joan Maria exemplifica millor que cap altra per què el Barça és més que un club. Ahir, el barcelonisme no estava pendent del camp sinó del transistor: el primer partit sense Tatiana Sisquella que Joan Maria Pou va immortalitzar per sempre.