Un esclat d'inspiració brinda al Barça una golejada davant el Betis (1-4)

 

En dos minuts ha resolt el Barça la visita al Betis. Dir dos minuts no significa que hagi ventilat el tràmit amb rapidesa i senzillesa. Ni de bon tros. En aquests dos minuts ha viscut un estat oníric d'inspiració que li han permès sortir indemne d'una nit que aviat ha presentat molt mala pinta, amb un camp horrorós, un rival agressiu i una altra lesió de Messi. En dos minuts han emergit els blaugranes del fangar i han encarrilat un partit que han tancat després amb una golejada una mica enganyosa (1-4), amb més gols que futbol i més lluita que art.

El Barça sabia que no perdria el liderat després de l'empat de l'Atlètic i ha sortit a ampliar l'avantatge. Sense conformar-se, no ha amagat la cama al veure que pintaven bastos amb la duresa que ha esgrimit el Betis que, ell sí, es podia escapar del seu destí com a últim a la taula. El Barça haurà perdut poesia, segurament, i aquest diumenge ho ha reafirmat sense mostrar gens de lirisme, però no ha perdut l'orgull que el fa reaccionar quan el vacil·len, que sol succeir poques vegades. Aquesta vegada ha estat una d'aquestes ocasions. Per la via dels cops.

Esperit gregari 

Tampoc han perdut molts dels seus homes l'esperit gregari que els ha portat a dalt de tot. Tipus com Pedro i Cesc, com Song, que ha firmat un partidàs, més la concentració que han demostrat Bartra i Montoya, entre ells han sostingut el Barça en plena ventada sevillana i han reforçat l'ànim d'un equip que ha vist desaparèixer aviat, de nou, Messi. Cap d'ells és dels que s'arronsa i, a partir d'aquesta fermesa, ha elaborat el Barça un triomf espectacular.

En realitat, la victòria s'ha encunyat des de les mans de Valdés, que ha guardat el zero de la porteria abans de la inspiració que ha il·luminat Neymar i Pedro en aquests dos minuts del primer temps, quan l'equip ja havia perdut Messi. La marxa de l'argentí, costa escriure-ho, ha exercit un efecte benefactor en l'equip. No només perquè Cesc, més lluitador i amb més desplegament, ha ocupat el seu lloc en l'atac, sinó també perquè Neymar ha assumit que havia de fer un pas i Iniesta podia ajudar a embastar futbol en la franja central.

Especialistes fora

Cesc (dos gols i una assistència) i Pedro (un) han correspost a les tesis de Gerardo 'Tata' Martino, que sol alinear-los fora de casa (especialment el canari, a qui només s'ha vist una vegada al Camp Nou) en un partit que ha demanat verticalitat i valentia. Encara que puguin acumular més errors que altres, són dels més decidits en les seves accions i a l'equip l'ha inspirat la bravura de tots dos, un per córrer i l'altre per tocar.

Pedro ha fabricat solet el seu gol al perseguir una bola que li donava a Neymar. Ha transformat una passada en una autopassada. De la generositat de Cesc donen fe el nombre d'assistències que ha facilitat. Neymar ha aprofitat una de les tres. Després ha encadenat un error rere l'altre com si fos un juvenil abans que Cesc tapés els errors batent dues vegades Sara.

El germà gran

En aquesta faceta lluitadora i assistent també s'hi hauria d'apuntar Song, que s'ha erigit en un colós. El camerunès ha tornat a aprofitar l'absència de Busquets i ha exercit de germà gran de Xavi i Iniesta. O de porter de discoteca, com prefereixin, aportant ferocitat, en aparença almenys, perquè el Betis no s'encoratgés més del compte. Ha jugat i ha corregut el quadro local tractant d'eviar l'abisme des d'on es veu la Segona Divisió, i aquest estat de tensió l'ha portat a repartir cops de valent. L'àrbitre ho ha tolerat tot.

Pepe Mel ha repetit la mateixa estratègia cada vegada que s'ha enfrontat al Barça, amb duels un contra un, una pressió molt avançada i una defensa que també s'avança per tancar espais, encara que en el 0-3 s'han plantat quatre blaugranes davant Sara. Com en gairebé totes les vegades anteriors, ha perdut. Però ha tutejat el Barça, l'ha fet anar de corcoll, ha tingut possibilitats de guanyar i ha sucumbit per una simple qüestió: els seus futbolistes són pitjors. O fallen més, com es prefereixi. Valdés ha parat el que no ha parat Sara --i s'ha aliat amb el pal al començament del segon temps, amb el 0-2 en el marcador–, Neymar ha estat més insistent que Molina a xutar a porteria, Pedro ha encertat una vegada més que Vadillo i Cesc ha passat millor que Verdú.

Ovació al Betis

El Barça, en realitat, només ha estat superior al Betis en l'àrea aliena, i el públic ha correspost als seus amb una ovació impròpia d'un equip que s'enfonsa. Ha celebrat el gol de penal de Molina amb el mateix entusiasme com si hagués arribat en el primer minut. Però també ha sabut reconèixer els esclats de qualitat d'un Barça que s'ha sobreposat a un camp infame.

Xavi i Iniesta les han passat de tots colors, pressionats pels seus marcadors i per una superfície que ha condicionat el seu joc. La companyia de Song, més prosaic que Busquets, ha donat a l'equip força i una agressivitat que ha semblat vital ajuntant-se amb els centrals. Fins que els interiors no han vist que la solució passava per estalviar passades i mirar al davant, el quadro blaugrana no ha recuperat la respiració. Al final, ha deixat anar un esbufec d'alleujament i satisfacció.

Fitxa tècnica:

1 - Reial Betis: Guille Sara; Steinhöfer, Caro, Jordi Figueras, Nacho; Xavi Torres, Nono (Matilla, m.75); Vadillo, Verdú (Chuli, m.63), Juan Carlos (Dídac, m.67); i Jorge Molina.

4 - FC Barcelona: Víctor Valdés; Dani Alves, Puyol, Bartra, Montoya; Xavi, Song, Cesc Fàbregas (Sergi Roberto, m.80), Pedro; Neymar (Tello, m.74) i Messi (Iniesta, m.20).

Notícies relacionades

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Un Barça de Champions però amb rotacions

Gols: 0-1, m. 35: Neymar. 0-2, m. 37: Pedro. 0-3, m. 63: Cesc Fàbregas. 0-4, m. 79: Cesc Fàbregas. 1-4, m. 92: Jorge Molina, de penal.

Àrbitre: José Luis González González (Comitè Castellanolleonès). Amonestació als locals Juan Carlos (m. 55) i Nono (m. 67) i al visitant Dani Alves (m. 91).