Agonia amb justícia

En un dia gens propici per creure en la justícia, amb el patètic indult de Pepe i algun més, qui mogui els fils del futbol va voler compensar aquests desenganys i va decidir seguir al costat dels que sempre intenten ser honestos al camp, dels que no van per la vida posant el dit a l'ull ni trepitjant els altres, dels que no estan disposats a jugar brut per tal de guanyar, dels que es preocupen més dels mitjans que del fi.

Així que a l'hora de dictar sentència, va condemnar un Madrid que ahir a la nit va ser més gran que altres vegades i només li va arribar per empatar (2-2). Massa tard. N'hi ha que no obliden, n'hi ha que no perdonen paios com Mourinho. La conquista del Barça va molt més allà d'un partit o de seguir endavant a la Copa i, potser per tot el que ha construït, per no haver canviat mai de jaqueta i ser fidel a uns principis, ahir a la nit aquesta mà justa el va deslliurar d'una pena immerescuda i va fer fora de l'escenari el campió. Florentino ha perdut un títol de vista enfront del seu malson, que ja en té tres a la butxaca i en vol anar a buscar més.

D'INFART / No va ser un gran Barça, i va jugar amb foc al principi i al final, en un tobogan pel qual el Camp Nou va lliscar en un remolí d'emocions. Hi va haver de tot, i hi va haver instants d'infart, amb un Barça massa irregular, que no va arribar mai a sentir-se còmode i que després del 2-0, quan semblava que seria un altre passeig, es va enfonsar com poques vegades ho ha fet. El Madrid, que ja estava perdut, es va trobar de sobte amb dos gols i va provocar una sensació d'intranquil·litat que ningú es va treure de sobre fins al xiulet final quan gairebé es va poder sentir una enorme bufada.

El Madrid que esperaven al Bernabéu va ser el que va aparèixer al Camp Nou, una bona imatge que es convertirà en un retret a Mourinho i que va rebre el pitjor regal d'aniversari. Fa una setmana, Guardiola va complir 41 anys, a mitjanit, a l'interior del vestidor de l'estadi, Mou en va sumar 49, encara amb la música que milers de culers van corejar amb força, en un cançoner que creix i creix. Al «Mourinho surt de la banqueta» (només va sortir per protestar, amb mala cara o amb aquell somriure irònic que té un aire paranoic) i «vés-te'n al teatre» se n'hi va afegir ahir un de molt més cruel per a algú que cultiva tant el seu ego. «Nosotros te queremos, Mourinho quédate», sí, li van demanar que es quedi perquè, amb ell, les coses no els han anat gens malament.

CRITS A PEPE / En el càstig, a Mou el va acompanyar el seu fidel Pepe, rebut amb crits d'«assassí» i xiulat a cada pilota que va tocar. La justícia el va deixar lliure, no culpable, i va campar tan tranquil, encara que es va abstenir de fer trepitjades. Ell va acabar el partit, però el Madrid, fidel al costum de Mourinho, es va quedar amb deu però molt més tard del que es mereixia després del perdó a Lass. Però en aquella jugada també es va impartir justícia. Lass va desviar la falta i va arribar el gran xut d'Alves. Al final, va repartir la llenya que s'havia estalviat. Sergio Ramos se'n va anar a la dutxa, i aquest Madrid més respectable va acabar com sempre, deixant anar la cama i protestant sense parar, cridant a l'àrbitre que se n'anés de festa a celebrar-ho. La teoria del Villarat renaixerà.

El Barça va aguantar com va poder empès per un Camp Nou que, tot i que a moments no va reconèixer els seus, va seguir al seu costat, tornant una part de tot el que aquest equip li ha regalat. Va ser el desè clàssic, però no serà l'últim. Queda el de la Lliga i potser un altre a la Champions, o qui sap si només un a Munic. Per una vegada, la pilota no va ser la gran aliada del Barça. Però a força de mimar-la, va voler seguir de part seva.

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Fotogaleria del clàssic de Copa a

http://www.e-periodico.cat