LA PUGNA DE DUES ESTRELLES

Messi fa agenollar Ronaldo

L'astre argentí va assistir Iniesta i va fer dos gols per dur el Barça a un altre títol davant un ansiós Ronaldo i un Madrid que va acabar sumit en la impotència

1
Es llegeix en minuts
JORDI TIÓ
BARCELONA

Va ser la imatge del partit, tot i que inicialment hauria pogut passar desapercebuda. Va ser en el segon gol. Piqué va assistir de taló Messi i aquest va penetrar amb suaus tocs fins a tenir davant Casillas. ¿Qui perseguia la imprevisible Pulga? Ronaldo, que va ensopegar amb Khedira i va caure agenollat mentre amb la mirada seguia impotent la pilota entrant a la porteria. Així va acabar el portuguès, rendit als peus de Messi, un cop més la seva bèstia negra personal. Per a desgràcia seva.

Messi va fer el que sempre sol fer quan té el Madrid al davant, marcar, fins i tot per parells. Ronaldo, trist consol, va aconseguir al final el que no havia aconseguit fins ahir a la nit ni amb el Madrid ni amb el Manchester United: perforar la porteria al Camp Nou. És l'eterna pugna a què semblen condemnats els dos millors jugadors del món. Perdó, Messi, primer; Ronaldo, segon. I és que cada cop que se citen al camp s'acaba escenificant el que estableix el podi de l'Olimp dels déus: l'argentí sempre és un esglaó per sobre. Com ahir a la nit, en què va tornar a sortir triomfador en la seva lluita personal amb l'ansiós portuguès.

Assistència prodigiosa

Messi, malgrat no estar al cent per cent físicament, va tornar a il·luminar el Barça amb una assistència mil·limètrica a Iniesta. Primer va arrossegar Carvalho, el seu marcador, fins a la zona mitjana. Un cop oberta la defensa blanca, va reclamar la pilota, va zigzaguejar dos cops i va deixar ben sol el de Fuentealbilla davant Casillas. Ronaldo s'ho mirava des de la distància i, altra vegada, va fer mala cara.

Notícies relacionades

El portuguès es va prendre la revenja personal minuts més tard. Va ser un gol dubtós, potser en fora de joc, però l'àrbitre i el jutge de línia el van donar per bo.

Com excels va ser el final del partit. ¿Per què? Perquè Messi va tornar a aparèixer per batre de nou Casillas amb una volea de pura ràbia. Un gol que evitava la pròrroga, donava l'onzè títol de l'era Guardiola i deixava el Madrid com sempre: segon. És Messi. És el Barça.