Un genial Messi torna a tombar el bèl·lic Madrid

Quan va voler Messi. I com va voler Messi. On no van arribar les mans de Valdés, que va doblegar Ronaldo amb míssils, va emergir Leo per tombar un valent Madrid amb dues accions majestuoses. Impressionants. En la primera, la seva clarivident i galàctica passada a Iniesta, va silenciar el Camp Nou, sorprès del prodigi que estava veient. A aquella passada tan meravellosa li corresponia una definició de geni, i Valeria, la filla d'Andrés, pot estar orgullosa del seu pare. Com el Barça ho està de Messi i els seus amics.

No va ser un partit fàcil per al campió de Lliga i d'Europa. A Mourinho li ha costat més de mig any pair el 5-0 del Camp Nou i pel camí ha perdut una Lliga i una Champions. Però ja no és aquell tècnic covard, poruc, insegur, amb tàctiques menors per a un equip tan gran com el Madrid. Mou va sortir a buscar el Barça al despatx de Valdés i el va tenir arraconat perquè Piqué no era Piqué -va fallar en la passada més del que és habitual- i Xavi, a més, va cometre un crim inusual. ¿Quin? Va perdre dues pilotes en només cinc minuts. No s'havia vist mai.

VALDÉS VA RESISTIR / Llavors, el Madrid va detectar la debilitat blaugrana i es va tirar encara més amunt. Sort en va tenir el Barça que Valdés va aguantar, sense defallir pel perillós setge blanc. En mitja hora, el porter va ser el millor. Amb Messi, per descomptat. Fins que va aparèixer l'estrella argentina per fer-li aquella inoblidable passada a Iniesta. Però tot i ser impressionant, que ho va ser, no era el millor que tenia reservat Messi. El millor va arribar en el segon gol, a la sortida d'un córner, quan va driblar amb un passada amb el pit a Carvalho, Piqué es va disfressar de davanter amb un precís cop de taló i Messi, sempre Messi, va arribar al balcó de l'àrea petita per elevar la pilota amb una dolçor increïble sobre un desesperat Casillas mentre Ronaldo, ¡sí Ronaldo!, es quedava agenollat darrere de Leo. Un retrat realment simbòlic dels dos equips.

AGRESSIVITAT BLANCA / Però el Barça no va estar sòlid. Li va costar retenir la pilota, sotmès al vertigen que va imprimir el Madrid, que va jugar la Supercopa com si li anés tota la vida. I li anava. A Guardiola, també. Per això va apostar per l'onze de Wembley, el mateix equip que arrasar el United a Londres. Sense fitxatges, sense proves. Amb els grans, amb les estrelles. També Mourinho. El mateix equip que va encaixar aquell 5-0 amb l'únic canvi de Coentrao per Marcelo. I l'agressivitat portada a la violència representada per Pepe, qualsevol cosa menys un central.

Notícies relacionades

Cesc ja en té una

Guardiola: «Algun dia prendrem mal»

Després de les divines aparicions de Messi, el partit es va embrutar de manera escandalosa i el Barça es va arrossegar sense defensar-se amb la pilota. Això explica que, enredat entre tanta puntada i segrestat el futbol, arribés el gol de Benzema, en un altre gravíssim error de la defensa blaugrana. Un més. Cada córner del Madrid era una tortura. I en dos córners, dos gols, un de Ronaldo, gairebé de rebot, i un altre de Benzema, després d'una altra desastrosa acció defensiva del bicampió. El Barça estava atabalat quan va sortir Cesc, amb 2-2 al marcador. Un panorama tremendament advers.

És en aquestes circumstàncies quan es detecta els grans. I Cesc és un d'aquests. En nou minuts va revolucionar el partit, sobreposant-se a un Madrid ple de xulos fins que Messi va connectar amb el seu vell amic. A la primera, en una altra jugada de somni, Messi va tombar Casillas amb un imponent xut. Com i quan va voler Messi. O quan el futbol va guanyar una colla bèsties com Marcelo, expulsat en la bronca final, i Pepe, indemne.