La nit en què 'Mou' va fer teatre del dolent

Era el Madrid contra el

Barça. EraMourinho contraGuardiola. EraCristiano Ronaldocontra Messi. Jugaven l'especulació contra la possessió. Eren onze, al final deu, sí, que no volien atacar contra un equip que adora la pilota i busca la victòria. Era l'aquí te pillo aquí te matocontra el tiqui-taca, el futbol art, les ganes de viure, de disfrutar, de jugar, jugar i jugar. Eren tots aquells que proposaven el final d'una era, el fi de l'hegemonia contra un grup, de jugadors del planter en la seva essència, còmplice des del bus al xiulet final i creat per agradar, per honrar el futbol.

Mourinho, aquell que es nega a respondre si no li fa la pregunta el director del diari, de la ràdio, de la televisió, va protagonitzar ahir a la nit la seva rebequeria més gran. Mou, que només paga les multes per excés de velocitat si la foto la va fer el director general de Trànsit, va recollir ahir, amb un àrbitre europeu, alemany, tot el que ha sembrat des de fa anys. Mou, que només actualitza la llibreta del seu compte si l'hi revisaEmilio Botín, va deixar ahir a la banqueta 129 milions d'euros. Mou, que no beu cafè si no l'hi serveixJuan Valdés, va anar a buscar el 0-0 (abans de rebre el Tottenham va dir que era un resultat exquisit) des del minut u. I, després, es queixa. Mou, que només compra a Zara si li cobraAmancio Ortega, va jugar, un altre cop, com si fos el visitant i va rebre un contundent (no m'atreveixo a escriure que definitiu) 0-2, que col·loca els blaugranes a un pas de la final de Wembley. Mou, a qui li talla les ungles el cranc dela sireneta, va tornar a parlar més d'ell, del seu palmarès, que del seu equip, del seu plantejament i, un altre cop, ahir a la nit va deixar el Reial Madrid, al qual representa, per terra, sota el fang, innecessàriament embrutat, tacat, sense cap glòria. Mou, que va construir l'Arca de Noei va deixarJorge Valdanofora, va tornar a jugar com un equip menor, i això que és el posseïdor de més corones continentals.

Notícies relacionades

El Barça imposa la dictadura de la pilota

«Tots som Guardiola»

Mou, que no agafa l'avió perquè viatja al paraigua deMary Poppins, no tindrà més remei, d'aquí sis dies, que jugar a l'atac, plantejament que desconeix i, ara sí, necessitarà l'ajuda d'Aitor Karankaper aprendre'l. Mou, que no beu sidra si no l'hi serveix el gaiter, va haver de sentir ahir a la nit com el seu jugador estrella, aquell que va costar aFlorentino Pérez96 milions d'euros, va dir que no li agradava jugar en aquest equip.«Però he d'adaptar-m'hi». Mou, que quan truca al 1004 és atès perCésar Alierta, va assistir a l'exhibició de l'equip que mai tindrà, basat en el planter i no en el talonari del seu ric propietari, es diguiAbramóvitx,MorattioPérez. Mou, que no va en moto si no el portaValentino Rossi, va tornar a provocar ahir a la nitGuardiola però, aquesta vegada, va rebre únicament com a resposta un contundent 0-2. Mou, que no resa perquè té el mòbil de Déu, demanarà avui que li fitxinCesc Fábregasencara que per fer-ho l'ésser superiors'hagi de vendre mig estadi.

Mou, el millor entrenador del 2010, ho podrà demostrar, dimarts que ve, al Camp Nou. S'hi jugala desena. Del Madrid, no seva.