El Barça imposa la dictadura de la pilota

Amb la pilota, el Barça va imposar la seva dictadura i va sotmetre un Madrid acomplexat que va assistir impotent a l'exhibició celestial d'un Messi d'un altre planeta. Xavi va agafar la pilota com si fos a la plaça del Progrés de Terrassa i se la va emportar on va voler fins que Leo, cansat que se'l menyspreés al Bernabéu, va emergir amb dos gols siderals: el primer per silenciar el temple blanc i el segon per agafar directament el bitllet cap a Wembley amb una acció majestuosa en un eslàlom inoblidable.

Però el Barça va governar el partit com només sap fer-ho Guardiola. A través de la pilota. Tocant, una vegada i una altra, de vegades com si fos al jardí de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí, exasperant un Madrid indigne. Indigne amb Pepe o sense. Indigne durant una hora perquè no va saber burxar el Barça. Indigne en la mitja hora final, ja amb 10 per la irresponsabilitat del defensa portuguès, que va cometre una falta tonta i violenta sobre Alves a 80 metres de la porteria de Casillas, per deixar el Barcelona en l'escenari somiat.

REVOLUCIÓ AFELLAY / A la primera hora, el Barça va torturar tant el Madrid que Ronaldo, un home arrogant, va expressar la seva ira quan els dos centrals blaugranes (Mascherano i Piqué) el van fer ballar amb Sergio Busquets. Va deixar anar el puny a l'aire de Madrid, ple d'ira, incapaç de contenir aquell ball al qual ningú l'havia convidat. Va faltar, a més, que Guardiola mogués la banqueta perquè Afellay, un noi veloç, una mica cohibit

-de vegades aquesta temporada estava tan espantat que va semblar que demanava autògrafs als seus companys-, es va deixar anar per menjar-se Marcelo. Literalment.

Un cop devorat Marcelo, el centre d'Afellay va permetre no només justificar el fitxatge hivernal sinó que va obrir la porta de Casillas per al voraç Messi, un davanter pacient. Va esperar amb tanta calma que el Madrid es creia que l'havia desactivat. Equivocat Mourinho i el madridisme. Quan estava amb 11, va renunciar al partit. I al futbol.

POR BLANCA / La por va semblar que havia matat el futbol. La por va posar fi al joc. Acabada la primera meitat, el Madrid vivia només de les accions a pilota parada. És a dir, com si es tractés d'un equip petit. Ahir a la nit ho va semblar. Va començar amb força, però li va durar dos o tres minuts. Res més. Mourinho va renunciar al davanter centre -en tenia tres a la banqueta, Benzema, Higuaín i Adebayor- i va posar al principi Ronaldo. Però tampoc hi va resistir gaire, embogit perquè ni olorava la pilota, fins que va enviar Özil a l'eix de l'atac, tot i que va pressionar l'alemany amb la mirada. Només això.

Notícies relacionades

La nit en què 'Mou' va fer teatre del dolent

«Tots som Guardiola»

El Barça, en canvi, amb Mascherano, de central, i Puyol, de lateral esquerre, es va tranquil·litzar amb la pilota als peus. Li va costar, tot s'ha de dir, uns quants minuts, però, a poc a poc, es va anar fent l'amo del partit. Sense gaire profunditat i amb Villa escorat més que mai a la banda dreta, el soci perfecte de la calç, va voler obrir el camp per desordenar el Madrid. Pedro, a l'altra punta, amb prou feines va arribar fins a la línia de fons. Mentrestant, Xavi i Busquets teixien amb molta pausa al centre del camp, assegurant cada passada com si tingués una pòlissa de risc incorporada. O sigui, tonteries, les justes.

ERRORS RESOLTS / El Barça va aprendre dels errors de la final de Copa quan va regalar pilotes que eren tresors per a la velocitat blanca. Per això, no va ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra, mentre que el Madrid, amb la seva impotència, s'anava ofegant. I l'equip blaugrana, amb orfebres de la pilota, anava guanyant metres amb una contundència aclaparadora. Així va arribar el gol de Messi, el primer. Fins que el món va entrar en un estat màgic quan Leo va connectar, un altre cop, amb la pilota. Una altra vegada. En el segon gol, es va enfrontar a l'univers blanc. Eren quatre jugadors del Madrid. És igual. Si hi hagués 11 Mourinhos, també els hi hauria passat per sobre. Va agafar la pilota i se la va emportar a casa. És seva.