La força del capità

Acostumat a saber a què s'enfronta, i a superar-ho, ja siguin davanters o lesions (ningú com ell per escurçar els terminis de les recuperacions), Carles Puyol va admetre ahir que ho ha passat malament, fatal, els últims tres mesos. Una maleïda tendinopatia al genoll esquerre l'ha tingut amb l'aspecte seriós i sense ganes de parlar. Se'l veia treballar al camp, al gimnàs, però res més. Totes les notícies sobre el capità s'acabaven aquí i obrien tota classe d'interrogants i rumors. Alguns asseguraven que no tornaria a jugar el que quedava de temporada; altres, que la data límit per a la seva recuperació era la final de Copa a Mestalla.«Hi havia dies que anava cap endavant i altres cap enrere. El pitjor ha sigut no saber el temps que necessitava. Els dolors, al final, se'n van anar de la mateixa manera que havien arribat», va explicar ahir Puyol.

El capità va arribar abans de la cita de València, per a sorpresa de tots, en el primer dels quatre clàssics previstos.«El Bernabéu era el lloc perfecte per tornar. Després de tres mesos en què ho he passat fatal, tenia moltes ganes de jugar i il·lusió per fer-ho. Quan m'ho va preguntar Guardiola, li vaig dir que estava a punt», va afirmar el central. El gran capità va tornar per a descans dels culers i mosqueig del Madrid, que sense Abidal i Puyol, els més ràpids de la defensa, se les prometien molt felices.«Em vaig trobar molt bé fins que vaig tenir les molèsties als isquiotibials».Llavors les alarmes es van tornar a encendre.

Qüestió d'inactivitat

No és normal veure Puyol sortir en llitera. Acostumat a trencar-se la cara (deu ser un dels centrals que més reben d'Europa) i a continuar com si res, veure'l reclamar l'assistència dels portalliteres va resultar estrany. L'objectiu no era un altre que guanyar minuts al partit (el Barça ja anava davant) perquè els temors a una altra lesió de gravetat es van dissipar immediatament veient-lo a la banqueta gesticulant, protestant i fins i tot rient. Això sí, la bossa de gel a la cuixa esquerra era la mostra que passava alguna cosa.«Aquest problema no té res a veure amb la lesió al genoll, en aquest sentit estic molt tranquil, encara que estar tres mesos parat pot haver influït a tenir la contractura».

Puyol, que va participar amb normalitat en l'entrenament de recuperació, va explicar que ja se sentia molt millor que dissabte a la nit.«A València hi seré segur, però no sé si jugaré. A veure com em trobo els pròxims dies»,va dir el capità, que no es va mostrar estranyat del plantejament ultradefensiu de Mourinho.«El Madrid tenia clar el que volia fer. La seva forma de jugar és molt respectable». També ho és, segons Puyol, que l'herba estigués més alta del que és habitual i sense regar: «Cadascú a casa seva fa el que vol».

Notícies relacionades

Guardiola encara es fia menys del Madrid

La federació tutela la gespa de Mestalla

Filosofia invariable

El Barça també va a la seva i aplica una filosofia de joc que no varia mai.«El nostre sistema no variarà a València, és la nostra filosofia»,va afirmar el capità, alleujat durant la seva absència per la presència de Mascherano i Busquets al centre de la línia defensiva.«Mascherano és ràpid i Sergio no perd mai la posició».Puyol està tranquil amb tots dos; els culers, molt més amb el capità a la defensa.