El Govern veu ara «molt difícil» plantejar l’anunciada gratuïtat del curs I1 per al 2025-2026

La consellera d’Educació i FP Esther Niubó ha assegurat aquest dimarts en declaracions a La 2 i Ràdio 4 que si no hi ha un augment del crèdit és «molt difícil» plantejar la gratuïtat del curs I1 per al pròxim any escolar. Malgrat que ha reconegut que és un compromís de legislatura – el Pla de Govern presentat al desembre recull que l’escola bressol per a l’alumnat d’un any seria gratuïta a partir del setembre del 2025–, s’ha mostrat partidària de començar «al revés», treballant primer per la universalització. En aquesta línia, ha explicat que des del Govern es treballa per crear més places públiques –se n’han anunciat gairebé 600 en una primera convocatòria– «i a partir d’aquí treballar per millorar el finançament d’aquestes places». En qualsevol cas, ha afirmat que «caldrà veure com avancen les negociacions sobre la tercera ampliació de crèdit», però veu «més probable » que la gratuïtat d’I1 arribi el 2026.

En la mateixa entrevista, Niubó, ha defensat la prohibició de l’ús del mòbil a les aules de secundària, tot i que ha recordat que aquesta decisió haurà de ser presa per la comissió creada fa uns mesos sobre digitalització. «Al meu criteri sí, però no és una decisió personal i hem de fer-ho amb sentit comú». Posteriorment, ha matisat que, de vegades, la prohibició «no soluciona gaires coses», però ha considerat que «potser no té sentit» que els mòbils siguin a les aules, ja que existeixen altres eines com ordinadors i tauletes. En qualsevol cas, ha afirmat que l'important és fer un «bon ús» d'aquestes tecnologies.

Pautes al juny

La comissió sobre digitalització responsable, creada fa uns mesos, té previst entregar els resultats de la seva feina al juny. A partir d’aquí, les instruccions per al curs vinent incorporarien pautes perquè les direccions dels centres gestionin l’ús dels mòbils a les aules. Aquests dispositius ja estan completament prohibits a infantil i primària, i a secundària se’n permet l’ús amb finalitats educatives.

Tot i que va afirmar ser partidària de prohibir el mòbil a secundària, més tard va reflexionar que potser «no es tracta de prohibir, però sí d’establir uns criteris d’ús» per a totes les tecnologies disponibles a les aules.

Confia que el TC avali la llei del català a les aules

D’altra banda, la consellera ha expressat la seva confiança que el Tribunal Constitucional (TC) avali la llei sobre l’ús i aprenentatge de les llengües oficials en l’àmbit no universitari aprovada el 2022. «Ens costa veure que aquesta norma pugui ser declarada inconstitucional», ha manifestat.

Amb tot, al ser preguntada sobre si acatarà la sentència, ha respost que qualsevol Govern «respecta i acata» les sentències, tot i que ha insistit que creu que la norma serà «avalada».

Per Niubó, establir un 25% de castellà de manera lineal a les aules té «poc sentit», ja que ha recordat que la realitat del territori és molt diversa. A més, ha afirmat que aquest percentatge no segueix cap criteri pedagògic.

La consellera ha defensat que «ningú pot dir que una llengua estigui exclosa» del sistema educatiu català, i ha recordat que el «centre de gravetat» és la llengua catalana. Per tot això, ha manifestat que treballen amb la hipòtesi que la llei «serà validada» i ha mostrat la seva esperança de poder desplegar-la.

Garantir l'aprenentatge i revisar quines innovacions no funcionen

Sobre els resultats en matemàtiques, ha explicat que des del Departament s’han posat en marxa una sèrie de mesures per revertir la situació. Al ser preguntada per programes com Innovamant, ha recordat que és cada centre, amb la seva autonomia, qui decideix si utilitza un programa o no. En qualsevol cas, sí que ha afirmat que durant alguns anys s’ha posat molt èmfasi en innovar, i segons la seva opinió, l’objectiu ha de ser «garantir una millora de l’aprenentatge i l’èxit educatiu». En aquest sentit, ha defensat que les innovacions i millores que serveixin per reforçar aquests aprenentatges són positives, però les que no ho garanteixen, «s’hauran de revisar».

Els docents estan «ben pagats»

La titular d’Educació ha reconegut que els docents, com el conjunt de treballadors, viuen situacions d’«estrès i cansament», la qual cosa està darrere de moltes baixes mèdiques. Ha afegit que això també té a veure amb la «complexitat» existent a les aules, i ha reconegut que els preocupa la falta de docents, especialment en matèries com matemàtiques, informàtica i filologia. En qualsevol cas, ha defensat que els docents estan «ben pagats». «Tot és millorable, però quan un mira les estadístiques, no tenim docents mal pagats», ha declarat.

Notícies relacionades

Javier Albares, metge: «L’ús excessiu de pantalles pot provocar símptomes que portin diagnòstics equivocats de TDAH»

El Govern central ultima un acord amb les Canàries per acollir els menors refugiats

La consellera ha valorat l’acord assolit per l’anterior Govern amb UGT i CCOO per revertir retallades encara vigents i ha explicat que s’està treballant en una «segona part» de cara al curs vinent.

Els sindicats educatius han reclamat recuperar el 25% de pèrdua de poder adquisitiu que calculen haver patit en els últims anys, i fins i tot el sindicat majoritari USTEC ha plantejat anar a la vaga si no s’estableix un calendari per a aquestes millores abans de final de curs. «No diria que el professorat en general està mal pagat», ha insistit Niubó al recordar-li aquesta posició.