Mourinho obre la primera funció amb un esperpent

La millor obra de futbol del món, la sessió de quatre clàssics que durant 18 dies concentrarà les mirades i els cors de milions de persones, es va iniciar ahir amb un episodi de teatre del dolent. L'actor, el mateix de sempre: José Mourinho, entossudit a deixar la imatge del Madrid per terra. Abans que la pilota comenci a rodar, abans que aquesta nit (22.00 h, TV-3 i La Sexta) s'iniciï al Bernabéu un viatge a una dimensió desconeguda, a alguna cosa mai vista, l'home que Florentino Pérez va comprar per acabar d'una vegada per sempre amb el malson del Bar-

ça de Pep Guardiola es va convertir en una mena de guinyol sense paraula. Ara, més que mai, s'ho juga tot al camp.

Enfront de la lírica que acompanya el Barça, pel seu joc i per la seva manera de viure, l'actuació de Mourinho va contraposar encara més, per si no és prou clar, els dos estils que s'imposen al Camp Nou i al Bernabéu. Dos mons, molt més allunyats que els 8 punts que marquen la classificació i que avui tenyeixen la Lliga de blaugrana. Mourinho va representar ahir un esperpent, un estil que passa per la degradació grotesca de la realitat i els personatges.

L'anunci que el tècnic no oferiria la roda de premsa i que la faria Karanka (ja n'ha fet 11) va provocar una amenaça de plantada de la premsa. El remei va ser pitjor.Mouva aparèixer amb Karanka, però no va parlar. Va seure al seu costat, mut, amb gest seriós, en una imatge que va recordar els seus temps de traductor amb Bobby Robson, i que va estar més a prop d'un gag delCrackòviaque no de la realitat.

EL PES DEL 5-0 / Tots els mitjans espanyols, tret del representant del programaPunto Pelota, van abandonar la sala com a protesta. La intervenció de Karanka amb prou feines va durar vuit minuts i va tenir moments surrealistes. «¿Per què no parla Mourinho?», li van preguntar. «Perquè no vol. Sempre que parla se sobredimensiona tot. No hem sigut nosaltres els que últimament hem fet coses fora de to i no vol ni que se sobredimensionin les seves paraules ni serà ell qui escalfarà el partit», va ser la justificació.

No cal que Mou parli per saber què pensa. Dins de l'interminable repertori d'excuses que inclou el seu manual del victimisme, la cançó que més ha repetit últimament és la que contra el Barça cal preparar-se per jugar amb 10. De futbol en parla poc. I del 5-0, menys. Però aquest és un record que el persegueix i que no ha deixat de torturar-lo per més que s'hagi esforçat a dissimular-ho. Guardiola, que no va voler valorar la seva conducta, sí que va parlar de futbol. Sempre ho fa, un reflex del que s'imposa a la ciutat esportiva el Barça, allunyada del soroll mediàtic que arriba des de Madrid.

En aquest intens viatge de 18 dies, al Barça li interessa per sobre de tot que se senti el so de la pilota, com va passar en el primer clàssic. Avui pot sentenciar el títol. Un triomf li permetria trencar un altre tros d'història. Cap equip ha guanyat tres vegades consecutives al Bernabeú. Encara que una derrota el deixaria a cinc punts i amb un calendari més favorable. Tot i això, el líder no sortirà a especular. Guardiola, que suma un ple al cinc contra els blancs, entén el clàssic com un duel que exigeix la màxima ambició. Així que ni un pas enrere.

Notícies relacionades

Comença l'espectacle

Esperant Ronaldo

Però precisament des del darrere va arribar ahir una notícia tan inesperada com celebrada al vestidor. Puyol va rebre l'alta i aquest matí viatjarà a Madrid. El misteri que ha envoltat la seva lesió dóna pas ara a una altra incertesa, però sense el dramatisme que ha acompanyat el capità aquests tres mesos d'absència. La qüestió és saber si a més de l'efecte psicològic que desperta el seu retorn, està a punt per jugar quan calgui. Amb quatre clàssics encara, sembla més que difícil que avui reaparegui. Però ja és aquí.

En el preàmbul del primer duel, Mourinho ja ha fet un pas enrere. Com si no volgués temptar la sort s'ha mossegat la llengua, però ha provocat més tensió a la casa blanca. I al Madrid d'urgències n'hi sobren. Les dues últimes funcions del Barça al teatre Bernabéu són obres d'art que no ha oblidat.