Comença l'espectacle

Avui és el primer dia dels 18 que, a cavall entre abril i maig, marcaran una fita històrica en el futbol espanyol. Avui és el primer capítol d'una novel·la que s'ha anat perfilant en diferents competicions per acabar confluint en una acumulació inèdita de clàssics Barça-Madrid (amb l'excepció d'un llunyà 1916) que tenen la particularitat d'oferir a l'aficionat una densitat inusual, una espècie de fusió nuclear que neix amb la previsió de convertir el futbol en l'argument més apassionant d'aquesta llarga quinzena que decidirà l'hegemonia entre els dos equips més en forma del panorama internacional.

S'enfronten dos estils molt diferents, tant a la banqueta com a la gespa. La moderació i la fidelitat a una filosofia contra l'exabrupte i l'estratègia de la desestabilització. L'elogi de la bellesa i del joc bonic contra la devoció per la immediatesa i el joc directe. Dues maneres d'entendre el futbol que estan al capdamunt, en un cim on només hi ha lloc per a un. Arriben els clàssics, repetits, però mai iguals, per oferir-nos unes nits homèriques que marcaran, sens dubte, la trajectòria dels dos clubs.

Convé promoure, per sobre de tot, uns enfrontaments que siguin entre rivals i no entre enemics. Convé desitjar una marató Barça-Madrid amb intensitat esportiva i en la qual imperin el joc net i la justícia. Confiem també en la pau entre aficions, especialment en el duel de la final de Mestalla. I que guanyi el millor. I el millor, futbolísticament, i amb tots els respectes, segueix sent el Barça.