L'eficàcia golejadora facilitarà el viatge a Donetsz

Amb un autèntic tresor viatjarà el Barça a Dónetz. El resultat seria extraordinari davant de qualsevol rival. Contra el Xakhtar, a més, el 5-1 té un valor incalculable. Els blaugranes han col·locat un peu a les semifinals davant d'un adversari formidable, infinitament millor del que va reflectir el marcador. El joc va estar molt més igualat amb la pilota pel mig -des d'ahir ja ningú prendrà Guardiola per un alarmista de pega- i la gran diferència es va saldar en l'eficàcia en cada àrea. Mentre que el Barça ja és un equip format, des del porter fins a l'home més avançat, el Xakhtar té un excel·lent atac i una pèssima defensa. Txigrinski no va jugar, lesionat. Millor per a ell. Es va salvar de veure fonamentada la seva mala fama.

Els dos primers minuts van ser, paradoxalment, un perfecte resum del partit. El Xakhtar va amenaçar i el Barça va decidir. Willian es va colar entre la defensa blaugrana i va fallar, i segons després va ser Iniesta qui es va colar per superar amb suficiència Piatov. A esquena de l'il·lusionat nou papa el quadro blaugrana va cavalcar cap a una golejada de mèrit. Més brillant i treballada que mai.

LA MÀ TRANQUIL·LITZADORA / El gol de Xavi que va servir per fer la maneta salva el Barça de viure un turment dimarts que ve. Els quatre gols de renda el protegeixen d'una nit nefasta, però farà bé de reduir la gran quantitat de desajustos defensius que va tenir a casa. Ahir a la nit va patir bastant i cometrà un pecat si creu que el Xakhtar -més ben dit, els seus brasilers- remata tan malament com ho va fer ahir. Rakistki va encertar amb el genoll i Luiz Adriano va xutar al pal.

El Barça també té brasilers, més enllà d'Alves i Adriano. Passarien com a tals tocadors com Xavi, Messi i Iniesta, que semblen portar a la genètica la mateixa bellesa i subtilitat en el control de la pilota. Tots tres van ser clau per marejar la forta defensa ucraïnesa, portant-la d'una banda a l'altra fins que forçaven un esvoranc pel centre.

ELS BRASILERS ES DESANIMEN / Fins que el Barça no li va prendre la mida al Xakhtar (i això va ser cap a la mitja hora) va viure amb l'ai al cor. Així que va encadenar un parell o tres de possessions llargues i va observar que els brasilers del rival, en el fons, no han nascut per córrer darrere de la pilota, sinó per jugar. Mentre van veure que de tant en tant la tocaven, els quatre titulars, que semblaven quadrigèmins, van estar donant guerra. Així que van sovintejar les seves intervencions, i van veure que el Barça no perdonava, van anar abaixant els braços un darrere l'altre.

Desactivar aquests quatre passava per pressionar els defenses i que no poguessin fer bones passades als atacants. Keita es va posar mans a l'obra i Mascherano es va col·locar a tocar del menut Jadson, el primer que va desaparèixer com a primer pas de l'èxit final. En certa manera, incomodar els defenses és el mètode que desactiva el Barça, que va estar més pacient gràcies a l'experiència que ha adquirit quan la Champions arriba a trepidants eliminatòries.

El demolidor atac blaugrana no va arribar per l'eficiència dels davanters, sinó per les arribades de la segona línia. Només va anotar Iniesta, que va jugar d'extrem esquerre (a la pissarra, perquè es va moure per la zona ampla per ajudar a teixir la teranyina de passades on va parir una assistència genial a Alves). Messi i Villa van perpetuar la seva mala ratxa. Va arribar Alves, va arribar Piqué en una jugada d'estratègia, va arribar Keita i va arribar Xavi. En l'altre bàndol, sols van apuntar maneres els morenos, però tocaven l'àrea de Valdés després de córrer maratons.

Notícies relacionades

L'encert de Rooney acosta el United a les semifinals

Sessió de clàssics

DISCURS ENCERTAT / El discurs esporuguit de Guardiola es va revelar encertat. És un senyor equip el quadro de Lucescu. Tot i que se n'emportés cinc, que serà el que quedarà per a la història. Com altres, va sucumbir als jocs de mans blaugrana. Però fa por, sobretot el seu deliciós atac. Bé és cert que Douglas i Willian, els extrems, es van enfrontar a Alves i Adriano, amb un esperit defensiu no precisament italià.

Donant per bona l'anàlisi de Guardiola sobre el Xakhtar, ¿què es pot dir del Barça?