Sessió de clàssics

Igual que la Lliga està sentenciada, la Champions està condemnada a una terrible lluita contra el Madrid per fer realitat el lema de la pancarta que penjava ahir a la grada del Camp Nou: «Wembley, tornarem». Sí, per tornar a l'escenari on en el fons va començar la segona història del Barça, la bonica història que encara continua, per reviure aquell gol de Koeman i conquistar la quarta Copa d'Europa, tocarà enfrontar-se i suportar una sobredosi de mourinhisme.

El Barça va respondre a les pors de Guardiola amb la contundència que es trobava a faltar (5-1), la novena maneta de la temporada, i va aplanar el camí a les semifinals. Avui, sí, està més a dins que a fora. Així que la profecia que va llançar Guardiola quan va començar amb aquest equip és de compliment obligat. Els culers ja poden cordar-se el cinturó perquè els espera un viatge tan excitant com imponent. De clàssic en clàssic, amb el de la Lliga, qui ho havia de dir, convertit en un duel menor, amb l'orgull en joc i poca cosa més. O com un trampolí per agafar embranzida per al que vindrà després: Copa i Champions. Déu n'hi do. Imponent.

EMPATX DE 'MOU' / Al matí, el madridisme es va aixecar entre portades que ja apuntaven a la desena, una eufòria que es va allargar tot el dia, sense esperar a qui és obligat esperar. I més ells. Si es pensaven que el Barça fallaria o que es quedaria a mitges, es van quedar amb un pam de nas. Un cop més. Del 4-0 al 5-1. Però amb una diferència. Onze contra onze, dedicat a Mou. A la nit, el madridisme potser ja no va poder dormir tan tranquil. Amb el Barça per allà al mig, la desena ja no està tan a prop. El que sí que està a prop és un empatx de Mourinho, una llarga obra de teatre que qui sap fins on serà capaç de portar. Hi ha molt en joc i amb ell, ja se sap, tot s'hi val.

El final va estar per sobre de les expectatives i, més enllà del marcador, hi va haver detalls per prendre nota davant aquests cara a cara amb el Madrid. La nit es va tancar amb l'estadi cantant i corejant el «boti boti, madridista qui no boti», en una excitació que no ha fet res més que començar. Com si hagués recollit el missatge de Guardiola, aquell crit d'alarma que va llançar amb més inquietud que mai, el Camp Nou es va posar al costat dels seus des del primer instant. Just abans de l'himne del Barça i de l'evocadora música de la Champions, sonava Manel, el grup que tan bones sensacions li transmet al Pep, just al revés de les que tenia el dia abans.

La grada no es va omplir (86.518 espectadors), un signe que el Xakhtar no té el cartell que es mereix, un detall que reforça el discurs temorós del tècnic. És clar, aquests ucraïnesos... Doncs aquests ucraïnesos i, sobretot, els brasilers que els acompanyen són un senyor equip. Evidentment, molt per sobre del Tottenham. Perquè el partit no s'explica a través del marcador, en especial, el 2-0 del descans, molt benevolent per als blaugranes després de viure sobre la corda fluixa més del compte.

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

EL REGAL D'INIESTA / Però el papa Iniesta tenia una copa per regalar-li a la Valeria i no es va voler esperar. Va trigar poc més d'un minut a passejar-se per la gespa amb el polze a la boca, un beneït xumet que va aclarir el partit quan no tenia bona pinta. Cada pilota que agafava algun brasiler endimoniat era un turment. I a sobre Alves es va entestar a donar-los-en en safata. Fins que el papa Iniesta va fer un altre regal, aquesta vegada a Alves, com si el volgués redimir de tanta passada tonta, i va arribar el segon, i llavors sí, el Camp Nou es va deixar portar. Va aparèixer una altra vegada Piqué en un gol que algú va celebrar des de la distància. «Visca el Barça i visca el 3», va escriure al seu Twitter Shakira, que poc abans havia explicat que estava amb Gabriel García Márquez. D'un autor de grans obres a una de les grans obres de la història del futbol. El millor equip de tots els temps, va dir Lucescu, que va veure com s'esfumava qualsevol esperança quan, en menys d'un minut, el Barça va respondre al 3-1 amb un golàs de Keita. I per no perdre el costum, que diria Rosell, el cinquè de Xavi.

La d'ahir a la nit no va ser una obra per recordar. Però aquest Barça ja n'ha firmat unes quantes i ara té davant la possibilitat d'engrandir la seva llegenda. No serà fàcil. A Guardiola l'esperen dies difícils. Wembley està una mica més a prop. Pel camí hi ha el pitjor o el millor enemic.