Símbol de Badalona
La UPC considera que la variació de la profunditat del fons del mar va ser clau en la ruptura del Pont del Petroli
El temporal ‘Gloria’ va provocar una acumulació «única» de sorra en la base de l’estructura i va multiplicar la força de les onades
zentauroepp36996212 pont petroli190614112108 /
L’excepcionalitat del temporal Gloria va combinar una sèrie de circumstàncies que van provocar la ruptura del Pont del Petroli de Badalona (Barcelonès) el 22 de gener del 2020. Segons un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), un dels factors clau va ser la variació de la batimetria (la profunditat del fons del mar) en aquest punt. «Va ser un temporal molt particular amb una durada molt llarga i un transport de sediments únic», va explicar l’investigador de la UPC Corrado Altomare.
La combinació d’aquests dos elements va provocar que les mateixes onades que durant les primeres hores del temporal trencaven amb poca força per sota del pont, passessin a «aixecar»-se i a impactar amb molta més «energia» sobre l’estructura.
Aquesta és la principal conclusió de l’estudi encarregat per l’Ajuntament de Badalona per afrontar ara la reconstrucció del pont amb les «garanties més grans d’èxit» i evitar que torni a passar un episodi com aquell. «És l’element més singular que té la ciutat», recorda l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, que no vol «estalviar» en la recuperació de la infraestructura.
Canvi climàtic
Per poder afrontar ara aquesta fase, els investigadors de la UPC han analitzat en detall l’estructura del pont i el mateix temporal. «Van tenir altures de més de sis metres durant 48 hores i això genera fatiga a l’estructura», assegura el responsable de l’estudi, Corrado Altomare.
A la durada del temporal i la variació de la batimetria, s’afegeixen també altres elements que van contribuir a la debilitat de l’estructura. D’entrada, el pont es va construir a mitjans dels 60 pensat «per a altres objectius» i «en altres condicions climàtiques». El canvi climàtic o la posterior construcció del port de Badalona, per exemple, també han influït.
Corrado Altomare assegura que el problema del pont és «complex» i que per entendre què va passar han hagut de fer fins a quatre tipus d’estudis i més de 200 tests. Els investigadors de la UPC afirmen que una tempesta com aquesta pot passar «demà o d’aquí a vint anys» i que mesurar bé les forces que pot suportar l’estructura serà capital per a la seva reconstrucció.
Reconstrucció
En aquest sentit, l’Ajuntament de Badalona té previst licitar pròximament la redacció del projecte. La reconstrucció es podria licitar a finals d’any i les obres començarien a l’estiu del 2022. En el millor dels casos, el nou Pont del Petroli podria reinaugurar-se durant la segona meitat del 2023.
Els terminis retarden un any les previsions que es feien el mes de novembre passat i ara ja el consistori ha evitat parlar d’un pressupost aproximat. En l’inici de l’estudi es parlava d’1,5 milions d’euros, però ara l’alcalde, Xavier Garcia Albiol, ha volgut ser més conservador i prefereix esperar a tenir el projecte definitiu.
En qualsevol cas, Badalona no vol estalviar recursos en aquesta estructura i fins i tot la UPC assegura que el Pont del Petroli «pot ser una oportunitat» per realitzar estudis científics de «referència mundial» si s’instal·la un laboratori submarí que permeti testar en directe els canvis que es donen en el fons marí amb el pas del temps.
Més notícies de Badalona a l’edició local d’EL PERIÓDICO
