LA INTRAHISTÒRIA DEL 14 I 15 DE JUNY

A les entranyes de les últimes hores de pel·lícula en què es va decidir l'alcaldia de Badalona

La coalició Guanyem-ERC es va guardar a la faixa l'as d'haver pactat amb les seves bases per poder recolzar Pastor in extremis arribat el moment

En un cafè d'última hora entre sobiranistes i socialistes es va posar sobre la taula la possible alternança de l'alcaldia durant els quatre anys de mandat

zentauroepp48642124 alex pastor190615130547

zentauroepp48642124 alex pastor190615130547

9
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

Són les 12:30 h del divendres 14 de juny del 2019. A menys de 24 hores perquè es resolgui el serial de l’alcaldia de Badalona (Barcelonès), tot apunta que tornarà a fer-se amb la vara de comandament Xavier Garcia Albiol (PP), exalcalde i líder de la llista més votada en les municipals del 26 de maig, amb 11 regidors. La Badalona Valenta (Guanyem Badalona En Comú i ERC, 7 regidors) –ara ja dissolta– fa públic el resultat de les seves assemblees la nit del dijous 13 de juny: ‘no’ inequívoc a la candidaturad’Álex Pastor (PSC, 6 regidors) i presentar a la investidura la candidatura de Dolors Sabater.

Badalona En Comú Podem (2 regidors) fa el mateix. Aïda Llauradó, líder de la formació, anuncia poc després que també presentarà la seva candidatura i que, en cas que el PSC i La Badalona Valenta arribin a un acord, els comuns s’inhibiran en favor de la candidatura resultant d’aquest, sigui Pastor, Sabater o una tercera opció –fórmula que els sobiranistes van explicitar haver posat sobre la taula sense sort–, a fi d’articular una majoriad’un mínim de 14 regidors de 27 que exclogui definitivament Albiol de l’alcaldia.

Amb aquest escenari –Albiol amb un peu a l’alcaldia, almenys aparentment, i sense acord entre la resta de forces– s’arriba a les 20:00 h del divendres 14 de juny. El que va passar després et sorprendrà. Unes disset hores després, cap a les 13:00 h del dissabte 15 de juny, el socialista Álex Pastor es proclamava de nou alcalde de Badalona. ¿Què va passar entre divendres a la tarda i dissabte al migdia perquè tot canviés tant? Així van ser les últimes hores de pel·lícula –reunions, assemblees, cafès d’última hora, trucades, gestos– en què es va resoldre l’alcaldia d’una de les principals ciutats de Catalunya.

Un mecanisme ocult a favor de Pastor

Hi va haver una cosa que la coalició de Guanyem Badalona i ERC no va fer pública en la seva roda de premsa conjunta com a part de la seva estratègia de pressionar el PSC fins a última hora. En les assemblees de la nit anterior, en què el recolzament a Sabater en detriment de Pastor havia sigut ratificat per la mínima, també s’havia deixat patent juntament amb la militància que, in extremis i tot i que presentessin la seva pròpia candidatura, arribat el cas el grup municipal –és a dir, la cúpula de la coalició– tindria la potestat de decidir votar en última instància a favor de Pastor com a ‘mal menor’ davant del perill imminent d’Albiol.

La mateixa Dolors Sabater havia deixat molt clar internament que no volia que Albiol fos alcalde sota cap concepte

És evident per què Guanyem i ERC no van fer públic aquest mecanisme ocult a favor de Pastor: presentar públicament la seva candidatura amb el ‘però’ que existia hauria significat disparar-se un tret al peu. En les assemblees de dijous a la nit, de fet, els líders de les dues formacions es van presentar amb la idea de recolzar Pastor. No obstant, les bases es van distanciar d’aquesta opció perquè s’oposaven a cedir –i encara més a premiar amb l’alcaldia– davant del PSC, les exigències del qual consideraven sens dubte excessives.

Tot i així, el grup municipal va acabar optant a última hora per recolzar Pastor en la investidura. La mateixa Sabater havia deixat molt clar internament que no volia sota cap concepte que Albiol fos alcalde; tot i que públicament va descarregar la seva responsabilitat en el PSC, sabia que, davant de l’aferrament socialista, la seva candidatura també seria responsable del fet que Albiol governés. De fet, tot i que la militància de la coalició va votar en les assemblees amb les entranyes contra el PSC, també va deixar en mans dels seus dirigents la determinació d’última hora. Finalment, quan el recolzament a Pastor es va fer explícit, hi va haver part d’aquesta militància –amb una tensió interna evident– que fins i tot va agrair no haver deixat la vara de comandament en mans d’Albiol.

Dues reunions i un cafè d’última hora

Des del divendres 14 de juny a les 20:00 h fins dissabte a les 13:00 h a Badalona es van succeir dues reunions, dues assemblees i un cafè d’última hora. Va ser en aquestes trobades, algunes de molt informals, en què es va acabar resolent l’alcaldia de Badalona. Abans de les reunions, a més, el mateix divendres a la tarda el PP d’Albiol va intentar un acostament a l’equip negociador socialista; un acostament que els de Pastor van desatendre.

La primera reunió va tenir lloc divendres cap a les 20:00 h a la seu dels comuns. Allà es van veure les cares representants de La Badalona Valenta, PSC i comuns. Es tractava de la taula negociadora in extremis que havien demanat els sobiranistes com a últim reducte i que havia sigut objecte de reticències socialistes durant l’última setmana abans del ple de constitució.

El PSC va escoltar l’oferta de Llauradó com a alcaldessa de transició, però Guanyem-ERC la va rebutjar

Segons fonts directes de les negociacions, els socialistes no van flexibilitzar la seva actitud i van continuar atiant en la seva posició inicial: votar en investidura el seu candidat, Álex Pastor, i rebutjar qualsevol possibilitat de governar juntament amb Dolors Sabater. Aquella reunió va acabar com va començar. A molt poques hores de la investidura, Albiol semblava ser el que era més a prop d’aconseguir-ho. Va ser l’atrinxerament socialista, invariable des del 27 de maig, el que va acostar mínimament La Badalona Valenta i els comuns, que ja havien criticat aquella mateixa tarda la duresa negociadora dels de Pastor.

La reunió a tres bandes del divendres 14 de juny es va prolongar fins gairebé les 00:00 h. Tot i que no es va arribar a acord, fonts de les negociacions afirmen que des del PSC es van mostrar receptius –ni van rebutjar ni van acceptar explícitament– l’oferta que Aïda Llauradó havia fet aquella mateixa tarda: que ella fos alcaldessa de transició mentre socialistes i sobiranistes cristal·litzaven un hipotètic pacte. Una cosa que podria haver canviat el rumb de l’alcaldia. Hi va arribar a haver fins i tot una aturada a la reunió. No obstant, va ser la coalició de Guanyem-ERC la que es va oposar definitivament a l’alternativa liderada per Llauradó.

Després d’aquesta reunió, a les 00:45 h, i l’endemà, a les 8:30 h, hi va haver trucades entre els líders de Guanyem i ERC, Dolors Sabater i Oriol Lladó, i Álex Pastor. Mentre que des de la coalició van provar de pressionar el socialista perquè mogués fitxa, al·ludint al risc de les assemblees de l’endemà, Pastor va mantenir la posició que el PSC havia mantingut al llarg de les negociacions.

L’alternança a l’alcaldia, a sobre de la taula

Tot i que de la reunió de divendres nit no se’n va treure res clar, una font directa consultada per aquest diari que demana mantenir l’anonimat assegura que el mateix divendres a la nit va rebre una trucada espontània informant que Pastor amb tota probabilitat seria alcalde. És a dir, que, tot i que no oficialment, el mateix divendres 14 de juny ja s’havia esbossat la decisió d’optar per Pastor com a ‘mal menor’ en vista del risc que pogués governar Albiol.

Formalment, el mateix dissabte 15 de juny a les 10:00 h –la investidura estava convocada a les 12:00 h– es van portar a terme dues noves assemblees de Guanyem i ERC en paral·lel. Com a actitud oficial, les assemblees van revalidar –una altra vegada per la mínima– el seu recolzament a la candidatura de Dolors Sabater, si bé continuava vigent el pacte entre cúpula i bases pel qual, arribat el moment, els líders de la coalició podrien apartar-se de la decisió de les bases i recolzar Pastor. Van ser, esclar, moments de molta tensió, perquè la que més convençuda estava que no podia governar Albiol era la mateixa candidata Dolors Sabater.

A 45 minuts de la investidura, PSC i Guanyem-ERC es van citar mitja hora per a un cafè informal

A les 11:15 h de dissabte, després de les assemblees, va tenir lloc una última trobada. Un representant del PSC i una portaveu de Guanyem-ERC es van citar durant mitja hora en un bar pròxim al consistori per a un cafè informal. Quedaven 45 minuts per a la investidura. Van ser els socialistes que van acabar fent la trucada per a aquest cafè després que un mitjancer els fes arribar que la coalició l’estava esperant. En la trobada es va posar a sobre de la taula la possibilitatd’alternar l’alcaldia de Badalona dos anys i dos anys com a contraprestació als 7 vots dels de Sabater, una cosa que els socialistes no van acceptar.

Sí que es va parlar de “continuar dialogant”; de fet, els socialistes es van comprometre que Pastor fes un discurs conciliador amb picades d’ullet sobre acords i diàleg, però no hi va haver pacte ni sobre l’alcaldia ni sobre el govern: no existeix document que vinculi les dues parts. L’únic que va acceptar el PSC va ser comprometre’s a continuar dialogant després de la investidura. Va ser després d’aquest cafè, pocs minuts abans que comencés el ple, quan Álex Pastor va saber definitivament que seria investit alcalde.

Reunió entre Guanyem-ERC, comuns i JxCat, minuts abans de la investidura a Badalona. / INSTAGRAM ORIOL LLADÓ (eRC badalona)

Un gest de Pastor en el discurs d’investidura

Les versions obtingudes sobre el significat d’aquest últim cafè informal entre PSC i Guanyem-ERC difereixen en la interpretació. Algunes fonts entenen que el PSC es va mostrar més obert que mai a poder fins i tot cedir perquè s’alternés l’alcaldia. Altres, que directament va ser un xec en blanc dels sobiranistes als socialistes per evitar tant sí com no que Albiol recuperés l’alcaldia. La realitat és que, una vegada a l’alcaldia, Pastor no sembla gaire disposat a alternar-la i molt menys a formar govern amb una altra força que no siguin els comuns, que sí que podrien arribar a entrar en algun moment del mandat.

La Badalona Valenta va demanar al PSC que l’alcalde tingués un gest amb la coalició en el seu discurs d’investidura

En el que sí que coincideixen les fonts consultades és que, atès l’esforç de Guanyem-ERC en recolzar Pastor tot i que no fos sant de la seva devoció, els sobiranistes van sol·licitar als socialistes que l’alcalde tingués un gest amb ells en el seu discurs d’investidura sobre el que s’havia parlat a l’últim cafè informal. Tot i que no va esmentar res sobre alternar l’alcaldia –certament, hauria sigut xocant per la posició fèrria del PSC des dels inicis– sí va explicitar el diàleg “amb tots”, termes que no van sadollar la coalició de Sabater, a què l’alcalde sí que va agrair la seva “generositat” l’endemà.

Notícies relacionades

A les 11:45 h del dissabte 15 de juny, a 15 minuts que comencés la investidura, hi va haver una última reunió entre ERC-Guanyem, els comuns i JxCat (un regidor). En aquesta, el regidor David Torrens, de JxCat, va proposar no donar a Pastor els 16 vots que sumaven entre les tres candidatures, sinó només els 14 estrictament necessaris per sumar la majoria absoluta. Dolors Sabater el va esmenar al·ludint al fet que millor donar-se’ls tots per si algú s’equivocava –i Albiol acabava d’alcalde per error, el mortal amb triple tirabuixó–, cosa que finalment va passar: es va comptabilitzar un vot com a nul perquè algú, no se sap qui, va votar alhora Llauradó i Pastor. I fins aquí tot el que va passar fins a les 11:59 h del dissabte 15 de juny. El que va passar a partir d’un minut després ja ho va publicar aquest diari.

Més notícies de Badalona a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA