Claus per entendre l''efecte Albiol' en la Badalona on no ha parat de créixer

Parafrasejant aquell eslògan de Manuel Fraga, Badalona “is different” de la resta de municipis de Catalunya; i el líder del PP de la localitat, Xavier García Albiol, sembla haver comprès perfectament la idiosincràsia d’aquesta ciutat del Barcelonès.

No en va s’ha erigit com el candidat més votat en les tres últimes eleccions municipals; al contrari del que marca la tendència catalana, on els populars han anat desapareixent dels consistoris i s’han convertit pràcticament en una força residual.

En les eleccions municipals del 26 de març, el PP va superar a Catalunya per poc els 100.000 vots; amb 68 regidors, va quedar molt lluny de les 213.474 paperetes i els 216 regidors que va treure el 2015. I en les eleccions generals del 28 d’abril, el PP a Badalona tan sols va obtenir 7.586 vots, és a dir, 8.897 vots menys que el 2016. "No és el mateix l’efecte que produeix Pablo Casado, que no el coneix ningú, que Albiol, que ha sigut un alcalde que s’ha deixat veure pels barris," explica una badalonina a aquest diari sense voler revelar la seva identitat.

Davant d’aquest panorama desolador per als populars a Catalunya, només dues ciutats es mantenen tenyides de blau: Castelldefels i Badalona, on les seccions locals del PP comparteixen certes similituds. Van arrasar en municipis de tradició socialista; van ser la força més votada en les tres últimes eleccions, tot i que els dos líders –el castelldefelenc Manuel Reyes i el badaloní Xavier García Albiol– només van governar durant el primer mandat ja que, davant de la seva victòria en els següents comicis, l’oposició es va unir per deposar-los; i ara han tornat a guanyar les municipals, si bé no està clar que governin de nou.

No obstant, malgrat que Manuel Reyes ha aconseguit més vots que en els anys anteriors, el seu homòleg a Badalona no només l’ha superat en electors sinó que ha recuperat el regidor que havia perdut en les últimes eleccions, i ha obtingut 11 regidors i es queda a tan sols tres de la majoria absoluta.

El personalisme com a bandera

¿Com s’explica la victòria d’aquest mediàtic i controvertit Xavier García Albiol? Un polític que ha despertat l’admiració de molts dels seus conciutadans per haver sigut la persona que ha “posat ordre a Badalona i s’ha implicat de ple als barris”; alhora que ha sigut repudiat per d’altres pels seus discursos de caràcter xenòfob, denúncies per racisme i absències en els plens de l’ajuntament, entre altres polèmiques. 

La resposta és senzilla i alhora extremament complexa perquè el Xavi, com l’anomenen els seus pròxims, és molt més que unes sigles blaves i una gavina. Ha aconseguit convertir-se en la seva pròpia marca. "A Badalona es vota Albiol, no el seu partit. Si fos del PSC se’l votaria igual", comenta María Isabel Lozano, veïna del barri de Sant Roc.

És aquí on arrela el seu èxit: estant sempre al centre del focus mediàtic, s’ha transformat en una personalitat que no deixa ningú indiferent, capaç de seduir un electorat heterogeni amb un discurs populista que, d’una banda, ha sabut identificar les necessitats i les preocupacions dels veïns –siguin fundades o no, com la suposada “immigració criminal”– i, d’una altra, ha apel·lat a un sentiment de pertinença més enllà de les ideologies.

Victòria en les municipals

Amb el 37,58% dels vots, el Partit Popular ha tornat a ser la força més votada per tercera vegada a Badalona. Els populars han obtingut 11 d’un total de 27 regidors –un més que el 2015–, cosa que els porta a necessitar tres regidors més per arribar a la majoria absoluta, que a Badalona se situa en 14. Lluny queda la segona força política, la coalició de Guanyem Badalona en Comú i ERC, liderada per l’exalcaldessa Dolors Sabater, amb set regidors.

Però pactes a banda, és important remarcar que en aquests comicis Albiol ha sumat un total de 6.939 electors més que fa quatre anys. ¿D’on surten aquests gairebé 7.000 nous votants? ¿Podria ser que, com afirma el mateix exalcalde, la seva candidatura hagi seduït electors d’altres partits i fins i tot independentistes i d’esquerres? El cert és que malgrat que ha sigut capaç d’absorbir gran part del vot més conservador, ha tingut més dificultats a l’hora de penetrar en el progressista.

Albiol guanya als mateixos barris, però el vota més gent

En dos vídeos publicats en xarxes socials pel líder popular en plena campanya electoral, es podia veure diferents veïns de Badalona confessar davant de la càmera que ells mai votarien el PP en les eleccions generals, però que en les municipals confiarien en Albiol “perquè era ell”. Aquests continguts tenien dos objectius clau: d’una banda, l’exalcalde buscava desmarcar-se de les sigles d’un PP en decadència a Catalunya; d’una altra, també buscaven l’electorat socialista, ja que la majoria dels protagonistes del vídeo admetien “haver sigut votants socialistes de tota la vida”.

Aquests vídeos es van difondre just després d’unes eleccions generals en les quals el PSC va tornar a guanyar a Badalona després de vuit anys, després de les dues últimes victòries d’En Comú Podem en els comicis del 2015 i del 2016; però en les quals el PP va descendir fins a la cinquena posició, i es va intercanviar el lloc amb Esquerra Republicana, que va quedar tercera al pòdium. 

Aprofitant aquest 'tsunami socialista' de les generals, els resultats d’aquestes municipals van revelar una pujada considerable dels vots al candidat del PSC, Álex Pastor, que ha aconseguit revertir la tendència decreixent del seu partit a Badalona en els últims comicis, sumant dos regidors i situant-se com a tercera força amb sis regidors. La formació de Sabater, en canvi, ha obtingut un regidor menys que l’any 2015, quan Guanyem i ERC es van presentar per separat, una cosa que es pot explicar amb la pujada en vots d’Aïda Llauradó, candidata de Badalona en Comú Podem.

Així doncs, és possible que Albiol hagi absorbit electors socialistes, però en tot cas menys dels que esperava. En canvi, els grans damnificats d’aquestes municipals han sigut Ciutadans i, en menys mesura, Junts per Badalona, els quals han perdut tots dos un regidor, i es queden els primers sense representació al consistori. 

Els taronges han passat d’obtenir 5.002 vots el 2015 a 1.772 aquest 2019. El seu candidat, Juan Miguel López, ho expressava així de clar en declaracions a Badalona Comunicació: “Hem desaparegut perquè Albiol és una màquina i té un gran recolzament mediàtic”. 

Quant a Junts per Badalona, el partit liderat pel mosso en excedència David Torrents, ha patit la fuga de 1.957 electors, i es queda amb un 5,15%, just per poder entrar al consistori amb un regidor. 

Aquí la lectura es torna més complexa perquè als barris de tradició més catalanista conservadora, com el Centre i Dalt de la Vila, la coalició de Sabater ha crescut en detriment de la formació de Torrents i, en menys mesura, també del PP. El mateix passa en altres barris, com Casagemes o el Progrés, amb la qual cosa l’argument albiolista que els populars haurien fins i tot pastat vots independentistes al cor de la ciutat no s’acaba complir. 

No es tracta que Albiol hagi guanyat a més barris; ha triomfat als mateixos, només que l’ha votat encara més gent. És el cas de Sant Joan de Llefià, Sant Mori de Llefià i La Salut, on el candidat del PP ha aconseguit grans majories, amb el 55,35%, el 51,90% i el 51,40% dels vots, respectivament.

Per la seva banda, la mateixa nit electoral, Dolors Sabater ja afirmava que “Albiol només ha sigut capaç de sumar el regidor que ha perdut Ciutadans. No ha crescut, malgrat tot. Ha tocat sostre”. A aquesta premissa s’hi ha de sumar el fet que la participació en aquestes eleccions ha sigut la més alta a Badalona des de la recuperació de la democràcia (63,85%), la qual cosa també explicaria l’augment de vots dels populars.

No obstant, el ‘fenomen Albiol’ no ha parat de créixer en vots badalonins des de l’any 1999, tot i que el seu esclat va ser el 2011, quan va relacionar amb caires xenòfobs la delinqüència als barris amb la immigració. Precisament, al contrari de l’efecte que produeix el Partit Popular en les eleccions generals, els electors de les quals han anat disminuint progressivament a Badalona.

Canvi de discurs

En l’imaginari col·lectiu de molts badalonins encara s’associa l’actual Albiol amb aquell del 2011 bel·ligerant, tocant sovint allò hostil amb les seves arengues antiimmigració. Una concepció que continua sense seduir gran part de l’electorat del centre de la ciutat però que, en canvi, sí que ha calat profundament als barris perifèrics, on el contacte dels veïns autòctons amb els forans és molt més gran.

Sonada va ser la campanya “Netejant Badalona” de fa vuit anys, quan la crisi s’encebava amb els veïns més vulnerables dels barris perifèrics. Aquells fets li van costar al llavors alcalde la denúncia de SOS Racisme i ICV-EUiA davant de la Fiscalia de Barcelona per presumpta incitació a l’odi i discriminació, càrrecs pels quals posteriorment va ser absolt.

No obstant, en aquests comicis s’ha pogut veure un Albiol més conciliador i afable, “un alcalde de tots”, tal com resava el seu lema de campanya. Una campanya que, d’altra banda, es va començar a forjar molt abans de les municipals. "El Xavi es passa molt pel barri; és familiar, et saluda i ve al mercat ambulant dels divendres", comenta la veïna de Sant Crist Núria Harenas.

I és que el candidat del PP a Badalona s’ha envoltat d’una sèrie de professionals transversals que han estat treballant des de l’octubre passat en la seva candidatura per convertir-la en una cosa més aperturista, més personalista, conciliadora i, en definitiva, més centrada en la captació de nous votants.

Una d’aquestes professionals és Hannan Serroukh, experta en programes socioculturals, i número 78 en la llista del PP per a les eleccions al Parlament del 2017. “La meva aportació a les campanyes d’Albiol ha sigut posar èmfasi en el fet que no caigués en el populisme de segregar per col·lectius o ètnies la ciutadania”, explica a aquest diari Serroukh. 

“Durant la campanya de ‘Netejant Badalona’ se li va donar una lectura erròniament xenòfoba quan en realitat apel·làvem a l’ordre, al civisme i a la seguretat, una cosa que volem tots els ciutadans, i els migrants som els primers a buscar que es compleixi la normativa municipal”, agrega. No obstant, molts dels veïns de barris perifèrics amb què ha pogut parlar aquest diari, com Miguel Cañada, Fefi González o Encarna (que prefereix no revelar el seu cognom), coincideixen a afirmar que "Albiol ha sigut l’únic polític que 'ha netejat’ la delinqüència de Badalona", una cosa que ells relacionen directament amb la immigració i, concretament, la d’origen romanès.

Sobre el to extremista de lemes d’aquest tipus, Serroukh matisa argumentant que “si bé pot ser que al principi això atregui votants d’extrema dreta, després aquestes persones han continuat votant Albiol perquè entenen que la seva candidatura va més enllà, i que amb el seu vot tenen l’oportunitat de participar en un futur constructiu”. Això explicaria per què a Badalona els partits com Vox o, en el seu moment, Plataforma per Catalunya són pràcticament anecdòtics a la ciutat. És el cas de l’Antonio, un veí de Sant Roc anomenat 'Husky', que explica a EL PERIÓDICO que en les eleccions generals va votar Vox, però en les municipals, Albiol, perquè "és l’únic que ha fet fora els romanesos".

Així mateix, l’experta també considera que el líder del PP ha aconseguit seduir part dels votants migrants perquè “no volen ser tractats de forma diferent” i “cronificar el seu estatus no és una veritable integració”. “Els problemes que afecten l’Ahmed són els mateixos que afecten el Juan, i els discursos paternalistes i victimistes quedaran en el passat. Qui abans entengui això, més a prop de la ciutadania serà”, conclou Serroukh.

La majoria dels migrants amb qui ha mirat de parlar aquest diari no han volgut respondre les preguntes i tan sols alguns han explicat que no han pogut votar "al no tenir els papers en regla".

De moment, SOS Racisme ja ha llançat un comunicat en què alerta que prestarà una “atenció especial” a Albiol, a causa de la falta de protagonisme dels posicionaments antiracistes al programa electoral.

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

El 15 de juny, dia de la constitució dels nous consistoris, serà quan la resta de forces polítiques de Badalona prenguin una decisió. Davant de la conjuntura política actual a la quarta ciutat més poblada de Catalunya, si no hi ha pacte d’esquerres, Albiol parteix amb avantatge per tornar a ser alcalde de Badalona a l’haver sigut la llista més votada. 

Més notícies de Badalona