Badalona forjarà 'skaters' d'elit

Des de fa quatre anys, la ciutat de Badalona pot disfrutar d’un trosset de Califòrnia. I és que, el 2015 es va decidir crear un 'skatepark' de 4.683 m² al més pur estil americà per allotjar la competició internacional de 'skateboarding' Street League: una lliga que atorga el premi monetari més gran de la història del patinatge i que té milions de seguidors a tot el món.

Els pares del projecte van ser l’agència de comunicació Lateral Thinking, en col·laboració amb l’ajuntament i amb el recolzament de grans patrocinadors. 

L’'skatepark' va rebre el nom de Skate Agora i en poc temps s’ha convertit en una meca per a tots els patinadors que practiquen la modalitat 'street' d’aquest esport. Ara, amb el debut de l’‘skateboarding’ en els pròxims Jocs Olímpics de Tòquio, els responsables de l’Agora han posat en marxa l’Skate Agora Lab, el primer centre de tecnificació i alt rendiment d’Europa, perquè els atletes es converteixin en grans professionals. És a dir, es tracta d’un experiment per crear un planter d’esportistes d’elit establerta a Badalona. 

No obstant, el projecte es troba encara en una fase embrionària. “Funcionem des del maig passat”, explica el responsable del Lab i un dels entrenadors, Daniel Heredia. Segons la seva opinió, perquè un centre de tecnificació sigui reconegut com a tal ha de complir una sèrie de requisits. “Ja estem adherits a un centre mèdic i a la Federació Espanyola de Patinatge, però falta que tinguem l’aprovació de Madrid, és a dir, del Consell Superior d’Esports, que és un procés lent que no depèn de nosaltres”. 

Davant el mar

Ubicat a la carretera de Mataró, l’Skate Agora ara ocupa l’espai buit davant el mar que havia deixat la demolició dels bars i pubs del polígon industrial de Can Ribó. No li falta cap detall. Els seus prop de 5.000 metres quadrats es divideixen entre el mateix 'skatepark; una botiga de roba, taules i pintures; una zona de restauració; un espai per a grafitis que inclou un autobús de dues plantes, i un petit centre de tecnificació. 

Quant a serveis, a més del Lab, l’Skate Agora també ofereix classes de 'skate' per a totes les edats en la seva acadèmia, dirigida pel reconegut 'skater' José Manuel Roura.

Aquest ‘skatepark’ està especialitzat en la modalitat ‘street’ i es diferencia d’altres parcs de patinatge perquè està atapeït d’obstacles arquitectònics que s’assemblen als elements urbans d’una ciutat. És a dir, té baranes, escales, vorades, bancs, plans inclinats i fins i tot dues palmeres.

L’elit

Malgrat tenir la carretera tan a prop, no s’hi sent cap altre soroll que no sigui el frec de les rodes del patí contra el ciment. Aquest dia, tres ‘skaters’, en línia, l’un darrere l’altre, van esquivant obstacles com si res; fent trucs amb la taula sota els peus com si els unís un imant invisible. Ells són el campió d’Espanya, Christian Estrada, i els patinadors Roger Silva i Ayoub El Mrabet, alguns membres de l’elit d’esportistes del Lab. Falten la ‘skater’ Andrea Benítez, també campiona d’Espanya, que s’ha absentat de l’entrenament a causa dels compromisos que té amb diferents marques; i Fran Martínez, que està lesionat però que ha vingut a observar els seus companys. 

La pràctica d’avui consisteix a fatigar els esportistes a nivell del sistema nerviós central després d’un esgotament muscular. “Els trucs es basen en el temps de reacció: com més lent siguis, més possibilitats tens de fallar si estàs en fatiga”, els explica Heredia, mentre els pren el pols. “Ara buscarem estímuls d’acceleració i desacceleració”, els aclareix. “Vull que em feu el recorregut en un minut, ¡vinga!”. I mentre l’entrenador controla el cronòmetre, els skaters sembla que volin per sobre de l’asfalt de l’Agora, fent salts i piruetes impossibles per a qualsevol altre mortal. 

Tots ells, expliquen a aquest diari, van començar a patinar des de molt petits. Alguns amb la mirada ja posada des d’un principi al MACBA de Barcelona. Com el brasiler Roger Silva, que explica que va haver d’anar-se’n de casa molt jove i va guanyar-se la vida com va poder, fins que aconseguir complir el somni d’arribar a la capital catalana i convertir-se en un professional de l’'skate'. 

Ara, cada un té el seu patrocinador i patina per a la seva marca. No en va van ser escollits per dos patinadors consagrats de l’escena, Roura i Enrique Lorenzo, perquè formessin part del programa. “Va ser una elecció personal tenint en compte que es coneixien, i la trajectòria i la projecció que es podia esperar d’ells”, comenta l’entrenador. “El cas clar és Ayoub, a qui, als 17 anys, creiem que li espera un gran futur”, afegeix.

Esperit rebel

Hi ha diferents criteris per jutjar una competició de ‘skate’. De moment es desconeix quins seran els que s’aplicaran en els Jocs Olímpics de Tòquio, però tot apunta que els jutges s’adaptaran al mètode de la competició Street League. És a dir, “dues rondes d’un minut per demostrar el que saps fer amb la teva taula i després cinc intents per al millor truc que tinguis”, explica Silva. 

Tot i així, esportistes i entrenadors estan d’acord que és difícil jutjar una competició d’aquesta disciplina. Sobretot perquè els tècnics del Lab han calculat, mitjançant un quadro relacional, més de dos milions de possibilitats de fer trucs. “Cada dia als nostres atletes els surten 'tricks' nous però en les futures competicions també se’ls jutjarà per l’altura que han agafat, la velocitat, l’estil, la fluïdesa, la complexitat i la recepció”, comenta Heredia. 

Tot això fa que la meta d’arribar als Jocs Olímpics es converteixi en una tasca àrdua per als patinadors i els entrenadors. Sobretot tenint en compte la dificultat afegida que altres països, com els Estats Units, tenen anys d’avantatge respecte a la resta del món.

L’skateboard com a moviment urbà

skateboard Malgrat tot el recolzament que se’ls pugui donar des de l’Skate Agora Lab, hi ha un component d’implicació personal molt important, ja que el monopatí 'no és només un esport, sinó un moviment urbà, una cultura intrínsecament rebel, anàrquica i independent. 

Els primers ‘skaters’ van sorgir a finals de 1940, quan els surfistes de Califòrnia es van adonar que no tenien l’opció de practicar el seu esport favorit durant dies sense onades. Ningú sap del cert qui va crear la primera taula, ja que diversos surfistes van tenir idees similars alhora.

Els primers monopatins van ser fabricats per una botiga de surf de Los Angeles. La idea era que els surfistes tinguessin una cosa amb què entretenir-se durant el temps d’inactivitat. I és per això pel que al principi es considerava l’'skate' com a 'surf de carrer', i aquest esperit continua pervivint avui.

La importància de la disciplina

A causa de la naturalesa de l’‘skateboarding’ i dels qui el practiquen, l’entrenador explica a aquest diari que el més complicat ha sigut aconseguir que “els seus nois” compleixin amb uns horaris, obeeixin una jerarquia i s’adhereixin a una disciplina.

Per això, la paraula més repetida durant els entrenaments és “responsabilitat”, i s’han fet anàlisis de drogues als atletes, així com se’ls adverteix de no passar-se amb les “festes” i d’estar 24 hores patinant perquè, tot i que sigui el que a ells els vingui més de gust, el cos dels esportistes també ha de descansar de l’'skate'.

La bona notícia és que els patinadors no han de recórrer aquest camí ells sols. A més de les diferents classes d’entrenaments, compten amb un servei psicològic que els fa un seguiment i els ajuda a superar els moments de màxima pressió.

Notícies relacionades

«Em van apunyalar per ser gai»: l’infern homòfob en un pipicà de Badalona anirà a judici

Un jutjat de Badalona investiga si hi ha delicte a la platja contaminada de Sant Adrià

Una pressió que, de moment, el planter del Lab sembla no notar, encara que se sàpiguen especials. “Per a nosaltres és una benedicció ser aquí”, comenta el campió d’Espanya, Christian Estrada. “Hem de sentir-nos afortunats perquè, d’entre els milers i milers de ‘skaters’ que hi ha, ens han escollit a nosaltres cinc”, afirma mirant al seu entrenador. “No sé si arribarem als Jocs Olímpics –conclou Heredia–, però la meva missió és que continuïn sent uns bons professionals almenys durant 15 anys més”.

Més notícies de Badalona