28 maig 2020

Anar al contingut

FINANCES MUNICIPALS

Badalona reclamarà el pagament de l'IBI a 17 immobles de l'Església amb usos educatius

L'ajuntament s'acull a una sentència de la UE i engega els tràmits per limitar aquestes bonificacions a partir del 2018

Víctor Vargas Llamas

Badalona reclamarà el pagament de l'IBI a 17 immobles de l'Església amb usos educatius

FERRAN NADEU

L’Ajuntament de Badalona va anunciar ahir que iniciarà els tràmits administratius que li permetin començar a cobrar l’impost de béns immobles (IBI) a 17 immobles propietat de l’Església que es destinen a funcions pedagògiques a la ciutat. Aquest cens es desglossa en 10 escoles i instituts i en set edificis per a pràctiques educatives no reglades.

Les autoritats eclesiàstiques s’estalvien un total de 230.000 euros anuals en IBI d’edificis en qualitat d’ensenyament concertat, el màxim que podria aspirar a cobrar el consistori així que culmini el seu procediment. Abans de l’inici del curs vinent, el mes de setembre, Badalona demanarà als centres religiosos implicats informació referent a aquests immobles, que se centraran bàsicament en la descripció de les activitats que aquests espais acullen, com se sufraguen i la quantitat de metres quadrats de superfície. 

La ciutat compta amb 24 escoles concertades, de les quals deu són de titularitat de l’Església, i els immobles afectats pugen a 17, a l’incloure-s’hi espais amb usos educatius no reglats.

El consistori s’acull a una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que va jutjar il·legals les exempcions fiscals als edificis religiosos on es desenvolupen activitats econòmiques, qüestionant així l’exempció obligatòria de l’impost per a tots els ajuntaments arran del conveni del 3 de gener de 1979 entre l’Estat i la Santa Seu.

LLIURE COMPETÈNCIA

La previsió municipal és que per a l’any que ve el Govern central ja hagi adequat el criteri comunitari a la llei d’hisendes locals, segons ha exposat el tercer tinent d’alcalde de Badalona, José Téllez. Serà llavors quan es girin els primers rebuts a aquests centres, segons els càlculs consistorials.

L’Església catòlica i, en bastant menys proporció, les altres associacions confessionals deixen de tributar a les arques municipals 
aproximadament 350.000 euros en concepte d’aquesta exempció tributària. 

Més del 65% d’aquesta quantitat recaptada correspon a immobles destinats a l’ensenyament privat, un extrem que els fa «susceptibles d’estar bonificant-se de manera irregular», al rebre «ajudes contràries a la lliure competència», com va exposar l’alcaldessa de la ciutat, Dolors Sabater.

La dirigent va posar èmfasi en la voluntat de primar «la justícia social», alhora que va reivindicar el paper de les institucions municipals, «les més pròximes al ciutadà», enfront de normatives «com la llei Montoro, que restringeixen» la intervenció consistorial i la seva voluntat de prioritzar «les persones al davant  dels oligopolis». 

El pronunciament de la justícia europea va arribar per una pregunta prejudicial plantejada per un jutjat madrileny per un litigi entre l’Església i l’Ajuntament de Getafe. 

Un col·legi religiós de la localitat, gestionat per l’Església, va sol·licitar la devolució d’un impost municipal sobre construccions i obres per un import de gairebé 24.000 euros que la congregació religiosa responsable de l’escola havia abonat per obres en un edifici escolar, on s’ubica el saló d’actes de l’escola i on s’imparteixen classes d’ensenyança primària i secundària. 

El 30% dels ingressos municipals

L’impost de béns immobles representa al voltant del 30% dels ingressos no financers dels ajuntaments espanyols 
(al voltant de 13.000 milions d’euros), assumit majoritàriament per particulars i empreses propietàries de vivendes i edificis. Entre els exempts de pagar aquest impost hi ha esglésies i altres temples de culte, estacions de tren, la xarxa ferroviària, així com casernes, comissaries, presons, consolats o ambaixades, a més a més de les fundacions, la Creu Roja o l’ONCE.

Les exempcions a l’Església catòlica s’estenen a les 23.000 parròquies que hi ha a tot Espanya i a les congregacions i ordes religiosos, així com a les residències dels bisbes, canonges i sacerdots.