escenes urbanes

Un veí retrata amb 4.000 imatges el Raval confinat i a vista de balcó

El fotògraf plasma des del seu loft la humanitat que destil·la el barri des de façanes i voreres

Planeja una exposició a peu de carrer quan acabi el confinament i regalarà les instantànies

Un veí retrata amb 4.000 imatges el Raval confinat i a vista de balcó

Joel Codina Valls

2
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

El microcosmos d’un petit balcó, en un barri bulliciós com el Raval, en una ciutat confinada com Barcelona, en un país en plena batalla sanitària, en un planeta sacsejat per una pandèmia impensable... també pot ser un volcà creatiu, o un exorcisme contra la claustrofòbia en aquests temps de recolliment. Traient el cap al carrer i aferrat a la seva fidel càmera, un veí fotògraf va començar matant l’avorriment (i potser la curiositat) a cop d’instantània digital, fins a assolir una addicció tan prolífica des del seu faristol del carrer del Marquès de Barberà, que ja acumula més de 4.000 imatges inoblidables d’un tros de barri que batega tot i que li hagin posat el candau.

El visor de Joel Codina, els clics laborals del qual solen tenir un guió molt diferent, recorre com un periscopi tot el que passa a escassa distància des del mirador del loft que en aquests dies de confinament comparteix amb la seva parella. «L’única condició és que tot surt d’aquest balcó, cap a l’exterior o l’interior. Però no prenc fotografies des del terrat comunitari ni altres punts», relata per telèfon.

Hora dels aplaudiments al terrat / JOEL CODINA

I és clar, el Raval és per si mateix una mina, un filó que deixaria sense alè fins i tot el ‘voyeurista’ de ficció James Stewart. Però des del seu particular balcó indiscret Codina no ha topat amb crims (de moment), sinó amb vida en majúscules. La que batega al balcó de cada conveí de façana («vas fent amics, i et demanen les fotos»), la que s’exhibeix com un reality des de les finestres del davant, o la que lluita per tirar endavant mentre espera amb angoixa una ambulància que tarda.

Una família a una finestra de la façana de davant / J. C. 

Perquè el disc dur sense fons del seu confinament registra gairebé com un gran germà el bo i el dolent de les jornades més llargues. Que si una àvia fumant amb delit a la balconada, que si una parella compartint més mims (o retrets) que mai, que si un riu solidari d’aplaudiments cada tarda a les vuit, que si un mercadeig de drogues en ple carrer, que si un sanitari vestit com un astronauta al rescat d’un contagiat, que si un gresol de nacionalitats i races unides casualment per un territori i moment, que si un crit a deshora, que si un riure sonor que recorda que a casa s’hi pot estar molt bé...

Enganxat al quotidià i l’extraordinari

Codina s’ha enganxat al remolí d’aquest hiperactiu tros de carrer, tocant a Unió, que exhibeix gairebé sense pudor tota la humanitat del Raval, però que no és una de les seves vies més dures, emfatitza. Sense narcopisos a la vista, sense conflictes que ofeguin una convivència veïnal més intensa que mai.

Un veí neteja un tros de vorera / j. c.

Notícies relacionades

L’autor, de 45 anys, considera el seu arsenal artístic un patrimoni dels retratats, per la qual cosa anuncia que quan s’aixequin les barreres de l’alarma i de la por, imprimirà aquests records històrics i els exposarà en ple carrer. Els seus protagonistes se’ls podran emportar gratis, que per alguna cosa s’han deixat plasmar en temps de virus i reclusió. Mentrestant, Joel deixa anar en monodosis aquest talent des de les xarxes socials (Instagram i Twitter), sumant seguidors.

Promet més horitzons i superpicats fins al final. Així que si aixequen la vista passejant pel Raval, somriguin per si de cas. 

Temes:

Coronavirus