Catalina Campomar: «Per Nadal també repartim bones notícies i no només factures»

Al caseller de l’Oficina de Correus d’Alcúdia (Mallorca), els sobres vermells contrasten amb el groc postal. Aquest vermell és per als carters el senyal que ja ha arribat el Nadal. Ningú pot explicar per què la gent felicita aquestes festes en vermell, però cada any, a partir del 9 de desembre, aquestes targetes volen des d’Alemanya, França, Anglaterra i la Península i aterren a Mallorca. Xerrar amb Catalina Campomar, amb 10 anys d’experiència com a cartera a l’illa, és entendre per què, com assenyalen les estadístiques, els carters són els funcionaris més ben vistos d’Espanya. Són autèntics antropòlegs del dia a dia.

–¿En temps d’internet se segueixen enviant postals nadalenques?

–Sí, sobretot els estrangers. Ells envien postals i la gent de la península, paquets amb regals. Nosaltres els hi portem a casa.

–Confessi, ¿no sent curiositat per saber què hi ha als paquets?

–(Riu). Per l’olor que fan sabem que repartim xoriços, formatges, pernils. Per la forma intuïm que són ampolles. A Mallorca, els peninsulars envien embotits i els estrangers, dolços.

–¿És diferent ser carter per Nadal?

–¡És clar! Repartim bones notícies i no només factures o notificacions d’Hisenda. Quan ens obren la porta, la gent ens diu: «No és del banc». Es posen contents i et donen les gràcies o fins i tot et regalen xocolata, vi, cava o torró.

–Llavors, ¿allò del carter de Neruda no és cap mite?

–Miri, a mi a vegades els avis em demanen que els llegeixi les cartes perquè ells no poden i això, la veritat, és molt bonic. En aquesta feina, el més agradable és el contacte amb la gent; arribem a ser com veïns. Pensi que nosaltres ens assabentem dels naixements, de les morts i fins i tot de les separacions. Una vegada vam assistir a un divorci per via postal (riu). ¡Però no era Nadal!

–¿Hi ha modes en això de les postals?

–Ara els ciutadans estrangers envien, sobretot, fotos digitalitzades de familiars. Els espanyols, les postals de tota la vida. També s’ha posat de moda que la gent que està de viatge enviï les postals dels llocs on estan com a felicitació nadalenca.

–¿I les més estranyes?

–Les que són increïbles són les cartes dels reclusos. Jo en dic sobres tatuats. Durant tot l’any, ells decoren els sobres amb uns dibuixos increïbles: cors, fletxes, dones. Per Nadal substitueixen les sirenes per cors nadalencs i moltes, moltes flors.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–Escolti, ¿per què el vermell dels sobres?

–Això sí que no ho sé. Jo conec les persones que reben les felicitacions, no les que les envien. Deu ser perquè el vermell és un color nadalenc.