Reus mostra un centenar de fotografies d'Agustí Centelles

en plena polèmica sobre el futur del llegat del fotògraf Agustí Centelles (el Grau, 1909-Barcelona, 1985), venut al Ministeri de Cultura pels seus fills Octavi i Sergi, el Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus (Baix Camp) inaugura avui una mostra d’un centenar de fotografies, algunes d’inèdites, que relacionen el fotoperiodista amb Reus, a més d’alguns objectes com la seva primera Leica i retalls de premsa.

Agustí Centelles torna a Reus podrà veure’s fins al 7 de març i forma part dels actes commemoratius dels 70 anys del final de la guerra civil, però sobretot «és un homenatge a la ciutat que el va acollir», van subratllar ahir Octavi i Sergi Centelles.

El fotoperiodista es va refugiar durant dos anys a Reus, a la casa d’un familiar al carrer de l’Amargura. Un nom casualment molt encertat després de la seva estada al camp de concentració francès de Bram per a exiliats republicans, on va aconseguir instal·lar un petit laboratori fotogràfic. Va col·laborar amb la resistència francesa, fent retrats per a documents falsos, fins que el 1944 part del grup va ser detingut, i el laboratori, desmantellat. Centelles va tornar clandestinament travessant a peu els Pirineus per Andorra. Va ser l’inici d’una època de gran frustració, «al tornar de l’exili i trobar-se amb nul·les possibilitats d’exercir el fotoperiodisme», va evocar Sergi Centelles. A la ciutat de Reus va fer servir el nom d’Agustí Ossó, el seu segon cognom, i va treballar de forner, encara que no va renunciar a la fotografia.

«Va guanyar diversos premis del Centre de Lectura de Reus», va explicar ahir Josep Maria Palacios, comissari de l’exposició. Aquests premis formen part de la mostra, que també exhibeix la capsa de galetes que va guardar, durant anys, uns 800 negatius de Centelles fins que els seus fills en van descobrir el contingut. Al voltant d’un 75% de les imatges exposades corresponen a aquesta capsa de galetes, va recalcar la regidora de Cultura Empar Pont (ERC). Moltes es corresponen a les seleccionades en l’exposició que EL PERIÓDICO va dedicar a aquesta troballa.

BOMBARDEJOS / Una vintena de fotos, que han estat agrupades sota el títol Reus triturada, mostren els estralls de la guerra civil a la capital del Baix Camp, però també escenes més costumistes, com un torneig d’escacs celebrats al Palau Bofarull o la Setmana Santa. Durant els últims mesos els Centelles han localitzat algunes de les ubicacions dubtoses d’aquestes fotos, moltes inèdites. Tot i amb això, la mostra es completa amb algunes de les imatges emblemàtiques del fotoperiodista, com la, segons Sergi Centelles, «impactant» fotografia que mostra la mare del periodista Josep Pernau, el 3 de novembre de 1937, al costat del cadàver del seu marit, víctima del bombardeig de Lleida.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

La desolació de la guerra civil, amb els bombardejos de Lleida i Falset (Priorat), el front d’Aragó, les barricades als carrers de Barcelona a l’esclatar la contesa el juliol del 36, la tomba del president Francesc Macià, el retorn de Lluís Companys del penal del Puerto de Santa María (Cadis) o les imatges fetes al camp de concentració francès comparteixen protagonisme amb escenes d’innocents jocs infantils, amables fires de Nadal o el conegudíssim personatge de la Monyos a la Rambla de Barcelona, entre altres paisatges urbans.

El 1948, un tribunal franquista va inhabilitar de per vida com a fotoperiodista Centelles i ell es va centrar aleshores en fotografia industrial i publicitària.