La literatura romanesa s'obre pas en les llibreries espanyoles

¿Què sabem de literatura romanesa? No gran cosa. Asfixiada durant dècades en la foscor de la ferotge dictadura comunista, molts dels seus millors intel·lectuals van agafar el camí de l’exili. Alguns com Cioran o Ionesco ja havien canviat de país, i de llengua, els anys 30 aprofitant els històrics llaços existents amb la totpoderosa cultura francesa. Vint anys després de la caiguda del mur, les lletres romaneses continuen sent un secret per descobrir a Occident, misteri al qual ara s’afegeix la concessió del Nobel de literatura a una altra il·lustre desconeguda, Herta Müller, romanesa de naixement però pertanyent a la minoria d’expressió alemanya. La recent aparició de cinc importants llibres romanesos traduïts al castellà, afegit a la visita de Norman Manea a Barcelona –el més traduït i per a molts el gran mereixedor del Nobel en llengua romanesa– per pronunciar una conferència al CCCB afavoreixen aquest descobriment.

«El comunisme no només va ser una catàstrofe política per a Romania, també ho va ser en el terreny literari i en el cultural», explica el traductor Joaquín Garrigós, un dels responsables de l’actual introducció d’aquesta literatura en castellà.

Per a ell la gran excepció d’aquest període és la producció de la novel·lista Gabriela Adamesteanu. L’obra mestra d’aquesta autora, Una llamada perdida, va ser escrita cinc anys abans de la caiguda de Ceausescu.

Dos anys més tard, Norman Manea s’havia vist obligat a exiliar-se als Estats Units. Amb 50 anys fets va haver d’aprendre anglès, una llengua que pràcticament no coneixia i que avui li serveix per fer classes a l’exclusiu Bard College de Nova York, «Però la meva vida interior continua produint-se en romanès», diu. Amb els seus llibres publicats a Espanya per Tusquets, l’autor d’El regreso del hooligan es defineix a si mateix com un escèptic respecte del seu país. «La vida de l’artista no és feliç enlloc. En una dictadura no et pots expressar però en l’anomenat món lliure et poden comprar amb privilegis». Aquesta situació ambigua també té el seu correlat en el seu estatus respecte del seu país d’origen, on, encara que recentment s’hagi publicat la seva obra completa en 22 volums i hagi continuat rebent molts premis i distincions, és una glòria a l’exili, és a dir, no vinculada al dia dia. Manea qualifica de tenses les seves relacions amb el poder cultural romanès, que «s’ha dedicat a viure de glòries passades» i és, per al gust de l’escriptor, «excessivament nacionalista».

La situació d’Adamesteanu és diametralment oposada. Resident a Bucarest, va suportar fins al final la dictadura de Ceausescu, i es va oposar a les mesures amb què el president intentava emular la revolució cultural xinesa. «La paradoxa és que, malgrat la censura, cada vegada es consolidaven més autors gràcies a la crítica i els lectors. Molts d’aquells llibres no van estar marcats pel totalitarisme i per sort la literatura, la música i la pintura es van salvar millor que altres parcel·les», explica via internet.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

HISTÈRIA / Adamesteanu i Manea també dissenteixen en la seva valoració del Nobel a Herta Müller. La primera estima que el guardó ha suscitat una gran emoció al seu país. «Gairebé tots els meus coneguts estaven contents que l’hagués guanyat una escriptora nascuda a Romania i marcada, encara que hagi estat negativament, per la vida d’aquí. El premi Nobel era una verdadera obsessió nacional, una mica còmica. Si hi ha d’haver un altre Nobel per a nos­altres, trigarà».

Més desconfiat es mostra Norman Manea: «Les lletres romaneses estan histèriques de tant esperar el seu Nobel i crec que Müller no ha estat la millor medicina per curar aquesta histèria».