Jardins d'Horta-Guinardó

Av. de l’Estatut de Catalunya, 15-39

Rosa de Luxemburg

Aquest jardí porta el nom d’una lluitadora social molt important durant el segle XX. Demarcat per equipaments escolars fins i tot els serveix com a pati per a esbarjo dels nens. La seva superfície, no extensa però amb marcat pendent, possibilita vistes al turó del Carmel. La diferència entre alçades és tractada amb terrasses que s’uneixen per escales i un camí perimetral apte per a tothom. En aquest jardí mana la presència dels arbres, que hi són presents en gran quantitat i varietat, incloent-hi arbres fruiters. Amb el complement dels arbustos florals i els parterres se li ha volgut donar un aire que recorda el passat agrícola d’Horta.

Garriga i Roca, 1-13

Parc del Guinardó

L’aigua és la gran protagonista d’aquest parc jardí, on s’uneixen la silvestre ­estètica del bosc amb el jardí treballat ornamentalment. Té tres parts diferenciades: una pròxima a l’àmbit ­urbà, una altra d’històrica i la ­tercera que ret homenatge a la frondositat de les mun­tanyes. La primera part està formada per terrasses se­parades per talussos amb gespa, arbres i ­arbustos que copien el relleu. La segona conserva un antic sa­fareig de roba, un element ­cons­titutiu del passat del ­barri. La tercera està dibuixada per camins que travessen l’arbreda i on sempre hi ha gent passejant, o anant en bicicleta de ­muntanya.

Lepant, 378

Príncep de Girona

Aquest antic pati central d’una caserna de cavalleria és avui un

jardí de barri agradable i amb serveis per als seus usuaris. S’hi pot llegir, descansar i hi ha lloc perquè els nens juguin. Tots els accessos, en gran part amb rampes per no excloure a ningú, condueixen a un centre de jardí on fins i tot els gossos tenen un lloc reservat perquè desfoguin les seves energies. L’arbrat és molt variat, i inclou des dels arbres del paradís, que a la primavera embalsamen l’aire, fins a pins pinyoners que donen ombra a la zona preparada per als pícnics. La nota de color la posen els parterres sembrats amb baladres, buguenvíl·lies i arbustos de gessamí blau.

Passeig de lA Vall d´Hebron, 171

Jardins de les Heures

Valuosos jardins s’estenen al voltant del palau de les ­Heures, que va ser cons­truït cap a finals del segle XIX. Unes àmplies esca­linates condueixen fins al palau, que està situat dalt d’un suau turó. Per a les persones que tenen pro­blemes de moviment, un camí de terra ­envolta aquest espai, amb bifurcacions que ­s’en­dinsen entre els ­arbres per fer el ­recorregut eludint els es­glaons. Cap amunt, les majestuoses ­palmeres, al voltant i vestint els ­talussos, les heures i els rosers enfiladissos; per tot arreu, hi ha grans testos de terracota amb perfumats geranis.

PlaÇa d’Alfons el Savi

Parc de les Aigües

Un recés de pau enmig de l’agitació urbana inaugurat el 1978. Per la seva estructura és una illa esca­lonada amb terrasses separades per murs de pedra i camins. Hi ha tres àrees de jocs infantils, una pista ­poliesportiva i una de petanca, amb prou ombra per jugar a l’estiu, a més a més dels racons preparats per fer un pícnic. Aquest parc va néixer ­sobre els ­jardins i vivers de la Companyia d’Aigües de Barcelona, que s’hi va establir a finals del segle XX. El seu destí era cobrir dos grans ­dipòsits d’aigua amb un ­espai verd en què convisquessin els jardins i l’agricultura.

PlaÇa de la Clota

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Parc de la Vall d’Hebron

L’extensa àrea que ocupa el parc de la Vall d’Hebron actua com a nexe entre Barcelona i la serra de Collserola. Es ­defineix per grans des­nivells com plataformes que baixen cap a la ciutat. Una successió ­gradual de places amb arbres i pèr­goles destinades a donar ombra als vianants mostra canyars, heures, arbres propis del Mediterrani i palmeres, molts d’ells més vells que l’etapa de ra­cionalització d’aquest espai. Aquest parc alberga tres interessants escultures: ­Mistos, de Claes Oldendurg;Forma i espai, d’Eudald Serra, iDime, dime, querido,de Susana Solano.