Mario Gas i Ute Lemper exhibeixen a Girona l'àcida poesia de Bukowski

«La vida és una cançó trista». Charles Bukowski expressa en un dels poemes de l’espectacle de Mario Gas i Ute Lemper la seva desesperançada visió de l’existència. El món camina cap a l’autodestrucció i profetitza que només els rics i els elegits podran veure-ho des d’una plataforma espacial. La crítica al poder i al que està instituït feta des de l’òptica dels perdedors presideix aquest encertat muntatge poètic i musical elaborat a partir de textos del corrosiu cronista de la marginalitat i estrenat al Municipal de Girona dins del festival Temporada Alta.

El gran mèrit deThe BukowskiProjectés el d’exposar l’esplèndida obra poètica de l’autor i mostrar el catàleg de les seves obsessions sobre els grans temes de l’existència. La soledat, la bogeria de viure en una alienada societat de consum, la relació amb les dones, la descarnada visió sobre el sexe, la falta de fe en els governants i la crisi són algunes de les qüestions que aborden aquests textos. I gairebé sempre amb una copa de més com correspon a aquest militant de l’alcoholisme.

Gas ha simplificat l’estructura del muntatge. Dues pantalles de vídeo per oferir imatges al·lusives als poemes i projectar les dels dos protagonistes, una butaca, una caixa d’ampolles i un carro de supermercat són el marc per recrear la nuesa dels textos i perquè la versàtil i multidisciplinària Lemper es trobi com peix a l’aigua a l’hora de donar forma musical, amb la seva imponent elegància interpretativa, a una poesia sense mètrica.

PROBLEMES DE SO / Alguns problemes en l’equip sonor van posar pedres en el camí de la funció. Però no van impedir que la veu, gestualitat i alada elegància de moviments de Lemper, recolzada en els excel·lents arranjaments del trio de músics, acabés superant aquests problemes. Gas va lluir com a lector/intèrpret. Amb la seva modulada vocalització va saber transmetre, a vegades barrejant amb Lemper com en el cas deMy uncle Jack, la pessimista càrrega filosòfica de l’autor.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

La primera part no va aportar cap altra novetat que la de constatar el brillant registre de Lemper en el repertori de cabaret de Brecht–Weill

(magníficaBilbao song), Brel (aclamatsJe ne quitte pasiDans le port d’Amsterdam) i del musicalBlue angel. La seva versió deMackie el Navaja, corejada pel públic, va tancar un apartat que hauria d’haver estat per als bisos. ¿O és que la diva alemanya no vol arriscar-se a deixar el protagonisme inicial a Bukowski?