Ute Lemper i Mario Gas donen veu a la crua poesia de Bukowski

Charles Bukowski és un d’aquells autors que no deixen indiferents. Maltractat pel seu pare quan era petit, bevedor, busca-raons, drogoaddicte i faldiller, la seva vida va ser una perfecta oda al desarrelament fins que una carambola còsmica li va obrir les portes de la fama, quan ja havia superat els 50 anys. Ute Lemper també és una d’aquelles artistes que no s’obliden, però la seva vida és l’antítesi de l’escriptor nord-americà: bonica, elegant, poliglota, amb una veu privilegiada i una sòlida formació musical, ha actuat als millors escenaris internacionals i ha rebut molts premis. Les dues cares d’aquesta singular moneda no estan tan lluny com pot semblar a primera vista. Avui uniran els seus dots artístics al Teatre Municipal de Girona acompanyats del director i intèrpret Mario Gas, en una obra que ha estat batejada com The Bukowski Project.

L’espectacle, que és una producció de Temporada Alta, es divideix en dues parts. La primera part és un recital amb textos de Bertolt Brecht, Jacques Brel i Blue Angel, autors que també van caminar pel fil de la navalla, amb una vida intensa i de vegades sòrdida. La segona part ofereix una selecció de textos de Bukowski realitzada per la mateixa cantant, que també és la principal responsable de la música. Mario Gas, per la seva banda, dóna vida a l’escriptor i recita poemes que donen el contrapunt a la intèrpret alemanya a l’escenari.

«És un autor que m’agrada molt. N’admiro la manera d’escriure, crua i realista, i les circumstàncies que van envoltar la seva vida. Sempre m’ha atret la nuesa de la seva obra i el seu llenguatge directe, per això fa anys que volia interpretar alguns dels seus poemes», va explicar ahir la cantant alemanya. Lemper considera que Bukowski és conegut per les seves peces més crues i sòrdides, tot i que amb prou feines representen el 30% de la seva obra. El gruix de la producció de l’escriptor nord-americà «és més filosòfic, amb un contingut profund i trist», va dir.

La cantant alemanya ha escollit una vintena de poemes de Bukowski en què es parla de la dificultat per arribar a la perfecció, de la falta de sentit de la vida, de la soledat i també, és clar, de la seva difícil relació amb les dones. Lemper sosté que l’autor d’El cartero i La senda del perdedor és un escriptor «molt contemporani», que va saber estar molt atent a les contradiccions d’un sistema econòmic i social que es basava en l’explotació i el poder.

EXPLICADORA D’HISTÒRIES /La cantant va assegurar que el seu refinament i el seu sentit del bon gust no estan tan lluny del descarnat món de Bukowski. «Semblo elegant, però també sóc molt realista. Puc semblar una diva, però busco la veritat. Em considero una explicadora d’històries i això és el que vull fer amb les meves cançons», va afirmar.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Mario Gas, director artístic del Teatro Español de Madrid, també es va mostrar com un apassionat de l’obra de Bukowski, un autor que reivindica més enllà de la llegenda urbana sorgida arran dels seus excessos etílics i sexuals. «No es coneix la seva excel·lent obra poètica, en què s’enfronta al poder des de la marginalitat», va afegir.

El director va explicar que l’espectacle és sobri, però compta amb una il·luminació molt cuidada. És un muntatge «nu» per destacar la interpretació dels poemes. Uns textos que a vegades són grollers, perquè les «deixalles» literàries són precisament un dels seus recursos. «A vegades s’és groller perquè la societat ho ha sigut abans amb un mateix i es cal tornar-s’hi», va assenyalar.