Roser Batalla: «El teatre és un plaer, com anar a sopar»

Roser Batalla se les té cada nit amb una parella d’indesitjables amics aM’agrada molt el que fas(Capitol). Entre funció i funció parlem dels seus inicis a Sant Andreu, de fogons i escenaris i dels horaris criminals de l’ofici.

–La seva relació amb Sant Andreu ve de lluny...

--Sí, primer com a escolar, perquè m’hi vaig educar malgrat viure a l’Eixample. Teatralment vaig participar en un interessant projecte de cafè teatre que va començar al Casal de Sant Andreu i després va passar al Centre Cívic. La idea era fer teatre amb alguna cosa més i ho van batejar amb el nom decarajillos de teatre. La gent venia a veure les obres al bar, actuàvem allà, envoltats de públic mentre els espectadors bevien i picaven alguna cosa.

–Intentàveu acostar el teatre al públic, fer l’espectacle més visible a la gent del barri.

–La gent de Sant Andreu sempre ha estat molt teatrera i s’ha mogut molt. Justament per aquest motiu, perquè hi havia molta gent amb interès, elscarajillosvan tenir una llarga vida i van servir per aglutinar persones de diferents grups de teatre o perquè els entrés el cuquet teatral als indecisos.

–¿Sant Andreu té avui una programació teatral satisfactòria?

–S’ha aconseguit tirar endavant el SAT!, que era un objectiu difícil perquè a la gent de Barcelona els costa desplaçar-se als teatres que estan allunyats del centre. És difícil fer funcionar un teatre en un lloc que no ve de passada però crec que el SAT! ho ha aconseguit. Espero que avia formi part de la ruta habitual del públic.

–¿Falten teatres o falta públic?

–De públic potencial n’hi ha però ens atrevim poc a anar a veure coses. Jo sempre dic que anar a veure teatre és com menjar: has d’aprendre a fer-ho. Per utilitzar una metàfora. Si et quedes amb la truita de patates, els espaguetis i el pa amb tomàquet serà difícil que el dia que hi hagi un tast d’alguna cosa més elaborada o molt diferent t’agradi o fins i tot t’atreveixis a tastar-ho. Però si menges de tot, si vas a veure tot el teatre, n’aprens i t’eduques. El teatre ha de ser un plaer, com anar a sopar.

–Està previst que l’antiga Fabra i Coats de Sant Andreu es converteixi en un gran laboratori per a artistes d’arreu del món. S’hi haurà de fer espai per al teatre.

--Sí, com a mínim habilitar sales d’assaig gratuïtes o almenys econòmiques. Poder disposar d’una sala per assajar és bastant bàsic. Conec molta gent que assaja a casa i no en les millors condicions.

–Aquest any s’estrena com a pregonera de la festa major de Sant Andreu. Suposem que el teatre serà part important del seu discurs.

--Sí, em fa molta gràcia i encara que no m’agradi gaire aquesta mena de protagonisme i els esdeveniments així no siguin la meva especialitt, per Sant Andreu ho faig, no ho vaig dubtar ni un moment. I el teatre evidentment hi serà. Sens dubte. Escola, teatre i amics. Sant Andreu representa això per a mi.

–Movent els focus de Sant Andreu a la Rambla, on treballa ara. ¿Quin diagnòstic fa de la situació del teatre a Barcelona?

--És evident que no és la mateixa de fa uns anys però és un procés natural. Totes les ciutats que creixen acaben patint els mateixos problemes i Barcelona no se n’escapa. Molta gent, poc espai, relacions que es tensen i espais com la Rambla on conviuen moltes d’aquestes coses. Però sóc optimista, tirarem endavant.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–¿Pot avançar algun projecte futur? Fa un parell d’anys va dirigir teatre. ¿Ho tornarà a fer?

--La direcció és una cosa que sempre he tingut a prop. En l’època delscarajillosja vaig dirigir, malgrat que no professionalment i després vaig ser ajudant de Jesús Diez a Via Gagarin, però l’experiència de dirigirUn roureva ser la primera realment professional. No he tancat les portes a tornar a muntar-la però amb un format diferent, en petites dosis, no cada dia. No descartaria començar altres coses però els horaris del teatre són realment incompatibles amb nous projectes.