Bon Jovi repta el pas del temps amb l'edició del seu 11è disc

Bon Jovi ja compta amb 26 anys d’existència, però el temps no sembla passar per a la banda de la ciutat de Nova Jersey, que no només es disposa a llançar el seu 11è àlbum d’estudi, titulat The circle, sinó que també s’embarcarà en una gira de dos anys de durada. I per a aquells que encara no quedin saciats, també apareixeran sota el títol de When we were beautiful un llibre i un documental.

¿El secret d’una convivència tan duradora? «Disfrutar de la companyia de cada un mentre fem alguna cosa creativa i t’agrada el resultat», respon el líder i cantant del grup, Jon Bon Jovi. Des que van fer els seus primers passos el 1983, la banda manté els seus components originals, a excepció del baixista Alec John Such. No han perdut ni l’energia ni l’entusiasme per tocar en directe, malgrat haver fet 2.600 concerts: «Cada vegada que saltem a l’escenari ens divertim», afirma el teclista David Bryan. «Continuem tocant amb la mateixa obstinació i esforç que quan vam començar», afegeix el bateria Tico Torres. I se senten afortunats per això, perquè no totes les bandes poden dir el mateix després d’una trajectòria tan llarga.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

De fet, el títol del seu últim treball, The circle, que sortirà a la venda dimarts que ve, té relació amb la idea que estan dins d’una «continuïtat», segons explica Bon Jovi. «A Nova Jersey es diu que és tan difícil entrar al cercle com sortir-ne: he passat més temps dins d’aquesta banda que no pas fora», afirma el cantant, de 47 anys. ¿Hi ha alguna cosa de la qual es penedeixin? «Potser de l’spandex», fa broma Bryan davant les riallades de la resta, al·ludint al teixit de fibra sintètica conegut per la seva gran elasticitat i molt popular als 80, «però en aquell moment es veia com l’últim crit», exclama a manera de disculpa Bon Jovi. Però no només en el gust per la moda pensen haver evolucionat: en l’àmbit estrictament musical hi ha més maduresa en les lletres, «encara que això és una cosa que ha de jutjar el públic».

ORIGEN OBRER / També hi ha hagut canvis pel que fa a la manera de viure. Queden enrere els anys més salvatges i no han quedat atrapats en el passat: «No represento el clixé de l’estrella de rock». Fidels a l’origen obrer de les seves famílies, mantenen les seves inquietuds socials i la seva fe en els canvis polítics i econòmics que han tingut lloc durant l’últim any als EUA, que es reflecteixen en cançons com Work for the working man. «No oblidem d’on venim», remata Sambora.