Antonio Calvo i Carles Mallol teixeixen una obra pròxima a la farsa

La Caputxeta ha mort perquè ja no té lectors. La Ventafocs va al psicoanalista per combatre l’oblit, igual que Hansel, mentre Gretel també està molt malament. Els contes infantils no viuen, en aquests temps, els seus millors dies. Són víctimes d’una pandèmia, d’una infecció, que els afecta com a exemple de la decadència-mort de la cultura per falta de suport i interès.

En aquest terreny tan «friqui», paraula del seu director, es mou Moren els contes, que programa el Tantarantana fins al dia 29. Aquesta comèdia àcida, que voreja la farsa, va sorgir a partir del llibre Contes infantils políticament correctes (1994), de James Finn Garner. Però en mans d’un autor jove i sense complexos com Carles Mallol i del director Antonio Calvo, de la mateixa ona, aviat es va convertir només en la llunyana inspiració d’un text de nova creació.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

«És una comèdia estirada, gens realista ni naturalista, amb un final una mica cruel», explica Calvo. Quim Casas, Gerard Flores, Carla Ricart, Xavier Pàmies i Sandra Gómez es reparteixen la vintena de personatges de la història. En ella adquireixen relleu els secundaris d’aquests contes de tota la vida. Per una vegada, guanyen protagonisme com els rebels que se subleven contra la pandèmia que posa en perill la cultura.

«Els contes estan deixant de ser d’interès majoritari», subratlla Calvo, en una metàfora que vol ser reflexiva i que dirigeix Moren els contes cap a un públic juvenil i adult. Però ho fa d’una manera molt esbojarrada. «Vaig haver de frenar-lo. Això no és Benny Hill», comenta Calvo sobre l’escriptura ràpida de Mallol en un procés creatiu que es va anar desenvolupant al mateix temps que els assajos. Fins al punt que una setmana abans de l’estrena no tenien clar quin seria el desenllaç.