Raynald Colom: «Vull cantar amb la trompeta»

–S’agafa un descans a Nova York, torna i grava un disc amb músics d’allà i Chiculeo. ¿Què va passar?

–Necessitava un canvi i a Nova York vaig trobar músics que m’agraden. Si et muntes la teva connexió, amb la T-1 aquí al costat, tant fa que visquis a Barcelona o a París.

–Abans demanava llocs per tocar a Barcelona i ara el preocupa més tenir un aeroport a prop.

–Si he de viure de tocar en clubs, com no faci un bolo cada dia no pago el lloguer. Prefereixo tocar menys però en millors condicions. Ja ens han cridat del Canadà, els EUA i l’Àsia.

–¿Creu que el que els crida l’atenció és l’accent flamenc?

–A la banda hi ha un israelià, una sevillana, un cubà, un nord-americà, tres catalans i jo, que sóc mig francès. Ho anomenen world music. ¿Però el jazz què és, si no world music?

–Estava molt ficat en el hip-hop. ¿Ha canviat les músiques urbanes per les d’arrel?

–Crec que són la mateixa cosa. Visc al Raval, i per la finestra de la cuina sento Camarón a tota hora. Des del bany se sent música africana de vés a saber on. Baixo al carrer i al Taller de Músics toquen jazz.

–¿Què l’atrapa del flamenc?

–Que té vísceres i és complex però a la vegada bonic. I la melodia. Morente va dir que els millors cantaores de soleás són la Niña de los Peines... i Miles Davis. M’agradaria tocar la trompeta com si cantés.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–¿En què consistirà el seu homenatge a Albéniz?

–És un Albéniz revisited en clau més o menys jazz, amb l’actor Quim Lecina en el paper del compositor. És un material molt fort i cal capgirar-lo sense que perdi l’essència.