Dayna Kurtz, tot cor

Dayna Kurtz no ha posat mai les coses fàcils als que han intentat enquadrar-la en una escena o en un gènere, i el seu nou i poderós disc,American standard, difícilment canviarà les coses. Com el seu títol insinua, Kurtz ha reforçat el seu costat americà mésrootsi s’ha apartat d’aquella trobadora mundana que jugava amb el folk, el cabaret i el repertori de Leonard Cohen. Dimarts, a Apolo, la vam veure molt enfocada cap al blues-rock, el country del sud i el rockabillyvintage, ben acompanyada pel grup Blue Mountain.

Aquest quartet de l’estat de Mississipí, que inclou la baixista Laurie Stirratt (germana de John Stirratt, de Wilco), va obrir la nit amb una breu actuació i es va posar a les ordres de Kurtz en un recital que va reproduir les cançons d’American standardpel mateix ordre, amb només una falca acústica en solitari a mig trajecte.Invocationva desplegar solemnitat espiritual i peces comGood in ‘62iBillboards for Jesus van treure espurnes d’un fluid soAmericana. Per sobre de l’opció estilística, la llei es va imposar a través de Kurtz mateix, que va cantar com si hi hagués en joc alguna cosa molt més transcendental i fonda que resoldre una nit de bolo a Barcelona.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Parlem d’una intèrpret dotada i amb moltes capes d’expressió, que no es limita a les inflexions comunes i als codis de la sobreactuació, i que commou sense deixar de ser dura. Per això, en vam disfrutar encara més quan, després de les referències a The Replacements, Elliott Smith i al fosc rocker Sonny Burgess («no és tan famós com altres de Sun Records, però m’agrada»), es va quedar sola a l’escenari, va cantara cappellaYou fine girl i, acompanyada de la guitarra acústica, es va desviar del nou guió amb el material sensible deVenezuelaiIt’s the day of atonement, 2001.

BISOS INFLAMATS / Reincorporats Blue Mountain, van acabar el disc ambLou Lou knowsiElection day,aquesta sobre un ritme de trot digne de Bo Diddley. El grup va tornar a quedar fora de focus en els bisos, quan vam recuperar la cantautora tel·lúrica nua ambPostcards from downtown, Another black feather i la sevatorch songdefinitiva,Love gets in the way. Cançons a cor obert.