Anna Garcia i Albert Elfa: «La societat nord-americana s'està polaritzant en pobres i rics»

Anna Garcia i Albert Elfa comparteixen la vida, dos fills, la intuïció, la curiositat i l’entrega periodística... i un nou llibre en què relaten les seves experiències a Washington, on ell, com a corresponsal de TV-3, ha cobert durant dos anys l’ascens de Barack Obama. A Look at això! (la vida sota l’harmoniosa gespa d’Amèrica), ella observa Chavy Chase, el municipi de fileres de cases amb jardí on vivien, apuntant amb la mirada del viatjant allò que més la sorprenia. En canvi, els capítols escrits per ell són cròniques polítiques que analitzen el gir que ha emprès els EUA.

–Obama, segons expliquen al llibre, deu el seu triomf a les seves promeses per crear llocs de treball, per acabar amb la discriminació racial, sexual o de gènere.

–Obama ha sabut aglutinar els joves. També han estat determinant el seu programa contra l’atur, contra el difícil accés a la sanitat pública, contra els elevats costos que comporta una llicenciatura universitària i contra la por que genera la lluita antiterrorista.

–¿Yes, we can

SEnDNosaltres podem són les paraules que volien sentir els nord-americans en un moment de decepció i de por. Bush va basar els seus vuit anys de mandat a abaixar els impostos als rics i en la lluita contra l’eix del mal. La seva política va afectar moltes de les reivindicacions i de les llibertats aconseguides per la societat democràtica. La decepció va venir quan es va saber que allò de les armes de destrucció massiva era mentida, i que Guantámano era il·legal.

–¿Què és el que més sorprèn en la vida quotidiana?

--Les distàncies. Si t’acostes massa pots despertar un sentiment hostil o sexual. Se senten envaïts. Nos-altres ens toquem, ells no. Sorprèn que contínuament arriben factures a casa. Per exemple, l’assegurança només et cobreix el 80% d’una consulta mèdica. La classe mitjana desapareixerà. Els EUA s’estan convertint en una societat polaritzada entre rics i pobres.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–La dona, segons la descriu, perd el seu cognom al casar-se i acostuma a abandonar la feina per cuidar els fills de menys de 3 anys.

–Les escoles bressol són cares, escasses i obren menys hores. La maternitat és opressiva, per això en diuen l’edat de l’ansietat. No hi ha ajudes socials que donin suport a la conciliació laboral amb la familiar.