El ferrocarril de la revolució industrial va canviar el barri

El barri del Clot, el lloc on es van assentar els grans tallers de ferrocarrils que van donar cert perfil a aquesta barriada, té una història que es remunta a l’edat mitjana. En aquells temps llunyans els cavallers de Sant Joan de Malta van alçar una torre de guaita en un punt que es coneixia com a Clotum Melis, en referència als ruscos d’abelles mel·líferes que hi abundaven. Aquella torre de cavallers formava part d’un allotjament per a pelegrins, i a mesura que van anar passant els segles es va transformar en una edificació tan moderna com un casalot del segle XVIII, que encara es troba dret. Encara hi queden restes, senyals del pas, dels cavallers de l’Orde de Malta, com ara escuts nobiliaris i la seva emblemàtica creu de vuit puntes.

Els tallers del Clot van sorgir com el reflex d’una ciutat, Barcelona, que creixia a passos agegantats alhora que s’estrangulava entre muralles. El desenvolupament desitjat i imparable dels ferrocarrils necessitava disposar espai, i aquest espai estava fora de la ciutat. Una ciutat en la qual faltaven solars i els pocs que quedaven disponibles eren producte de l’especulació. Barcelona acumulava racons de pobresa insalubre, i era víctima fàcil d’epidèmies com el còlera. Tot això recomanava, feia necessària, l’extensió cap als pobles pròxims, on ja se sentia la revolució industrial.

Sants i Sant Martí de Provençals van ser dos puntals d’aquell industrialisme que produïa i exportava, i que necessitava fer servir els ferrocarrils com a element de transport indispensable. En aquell context, la construcció de la segona estació del terme de la ciutat, avui anomenada Estació de França, va traçar una línia que s’endinsava a Sant Martí de Provençals, creuava la Meridiana i arribava fins al que és l’actual plaça de les Glòries Catalanes. Des d’aquest punt entrava al barri del Clot per aixecar la segona estació de la línia i els tallers de reparació, on avui el parc del Clot ofereix un ampli espai d’esbarjo públic.

Temps heroics

Durant molts anys aquests tallers van reparar, van construir i van tornar a la vida centenars d’unitats ferroviàries de diferent ample de via i, fins i tot, de diferent varietat d’usos –portuari, ferroviari, etcètera– i tecnologies que comprenien un parc industrial que creixia sumant noves màquines. Un record dels temps heroics del ferrocarril i de la presència indiscutida dels tallers del Clot es pot trobar a l’entrada del museu ferroviari de Vilanova i la Geltrú.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Allà és possible veure-hi i tocar-hi els brunyits laterals de Teresita. Aquesta petita locomotora va néixer a Bèlgica, als tallers Cockerill, les dues últimes dècades del segle XIX. La característica que comparteix amb totes les locomotores pensades per moure’s en espais reduïts, amb revolts accentuats, és la caldera vertical. Les grans locomotores fan servir calderes horitzontals, que no es preocupen per la mida. La Teresita porta la inscripció «Clot Nro 1» perquè abans de ser posada en servei al ferrocarril Alcanyís – Puebla de Híjar, va ser reparada i restaurada als tallers Renfe del Clot.

En l’actualitat el parc del Clot, dissenyat per Daniel Freixa i Vicente Miranda, aprofitant murs i arcs dels antics tallers per crear subtils divisòries entre els amplis arbrats, preserva quatre hectàrees per a l’ús públic.