Txell Sust, estrella pop en procés de cocció

Txell Sust té condicions objectives per triomfar en el pop comercial, però el mètode que assegura l’accés automàtic al hit parade encara s’ha d’inventar. Tampoc és que la seva carrera hagi estat un prodigi de constància: un disc de blues amb August Tharrats, un altre de dance amb Blue4u (proveïdor de jingles per a Estrella Dorada) i dues obres pop en solitari llançades amb set anys de diferència, mentre s’atipava d’agafar avions com a corista d’Alejandro Sanz en quatre gires.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El seu segon treball, Ciudadana universal, sortirà al setembre, però Sust el va presentar amb tot luxe dimecres a Luz de Gas, dins del Mas i Mas Festival. Banda àmplia, amb sis músics, entre ells el camerunès Armand Sabal-Lecco, un tità del baix el nom del qual figura als crèdits de discos de Paul Simon, Stewart Copeland i Manu Dibango. Van posar a Sust un tecnicista coixí instrumental que es va moure en un pop funcional en diàleg amb el soul, el reggae i els tocs llatins, i que va permetre el lluïment de la seva veu esvelta, el seu gran capital. Els fans de la Sust jazz-bluesera no devien tenir la seva nit, però ella ho va deixar clar: «Vaig començar amb el pop, i l’únic que faig és recuperar-lo».

Va repescar un parell de cançons del primer disc i es va centrar en les noves, que ofereixen textures exòtiques (Desierto, Los Ángeles), interiorisme (Cada dia) i llatinitat extravertida (Ciudadana universal). Dues versions, totes dues heterodoxes: Vinyes verdes vora el mar, de Lluís Llach, en clau de pop lleuger, i el record a Sanz amb una Y solo se me ocurre amarte molt accelerada, gairebé hardcore. «Perquè tingui molta enveja i la interpreti igual». Senyor Sanz, escolti-la amb precaució.