Buika, ranxeres amb ànima 'coplera'

Connexió afro-coplera-mexicana a Peralada. Ranxeres amb gramàtica de son cubà; boleros aflamencats i un piano amb alè de jazz llatí. Concha Buika i Chucho Valdés van estrenar dissabte al Festival de Peralada el seu homenatge a Chavela Vargas, que a l’abril va fer 90 anys, amb un recital apassionat, tècnic i heterodox, on tots dos van ser ells mateixos i, alhora, van fondre codis i complicitats durant gairebé dues hores. Un repertori que es plasmarà en un disc, El último trago, a la venda a l’octubre.

Al centre del camp visual, una Buika que conserva els gestos de llibertat que la van fer famosa; capaç d’introduir canvis al text de Volver, volver i de jugar amb la seva veu vulnerant i pervertint frasejos a plaer. L’aventura d’assumir el repertori de Vargas li va per qüestió de temperament i per la textura arenosa de la seva veu, encara que l’encaix instrumental sigui diferent. Va qualificar la mexicana com «la meva deessa» i, sense intenció d’imitar-la, el seu homenatge va consistir a portar al seu terreny les estrofes de deliri, nit i alcohol amb maneres més copleras que no pas ranxeres.

RETALLADA D’ÈXITS / Buika i Valdés van obrir sols el recital amb En el último trago, del mestre José Alfredo Jiménez, i l’aliança va tenir el seu punt de cocció a Las ciudades, Las simples cosas i Vámonos. Després s’hi van afegir un contrabaixista i dos percussionistes, i la sonoritat cubana va guanyar força. Entre la copla i el son, s’hi van obrir pas Sombras, Cruz de olbido i Luz de luna. El repertori no va fer prevaler les cançons més populars del repertori de la cantant mexicana: peces com Piensa en mi, Noche de ronda i La llorona han quedat fora del projecte.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

A l’equador del recital, un recés: va entrar en escena Javier Limón, còmplice fetitxe de Buika i productor sol·licitat (Diego el Cigala, Luz, Calamaro, Ana Belén, Sole Giménez). Amb la seva guitarra com a únic suport, la mallorquina va abordar un Volver, volver a mida i va adoptar formes aflamencades a Mamita i un inflamat assalt a Se nos rompió el amor, de Manuel Alejandro (que la va compondre per a Rocío Jurado). Una imatge de la Buika més pura i desprotegida, que la cantant va decidir immortalitzar disparant algunes fotos a Limón amb una càmera que guardava en un discret racó de l’escenari. Recuperada la banda de suport, el bolero va regnar amb rescats de Se me hizo fácil, Un mundo raro, Somos i La noche de mi amor, peces rematades amb el ritme de son cubà injectat a El andariego.

Un cop consumat l’homenatge a Vargas, l’auditori reclamava peces del repertori de Buika. Els desitjos van ser concedits i la cantant va recuperar Mi niña Lola, amb l’únic puntal del contrabaix, i una versió sonera de Mentirosa. Rematades fora de guió d’un recital per al qual s’endevina un llarg recorregut. Entre les cites previstes ja se n’ha confirmat una a Barcelona: el 4 de novembre al Palau de la Música, dins del Festival Internacional de Jazz.