Silvio Muccino, cineasta: «Vaig tenir èxit molt jove i ara vull ser lliure»

–La seva pel·lícula parla de la seducció, la por al compromís, la diferència d’edat en les relacions… ¿Són reflexions autobiogràfiques?

–Hi ha molt de mi en Sacha, el personatge que interpreto. Hi comparteixo aquella sensació de no ser mai al lloc just en el moment adequat, i moltes de les seves pors, anhels i vulnerabilitats. La pel·lícula es basa en un llibre que jo mateix vaig coescriure, i no conec cap escriptor capaç d’asseure’s cada dia durant mesos i omplir pàgines sense inspirar-se en si mateix.

–¿Quin va ser el seu principal repte al traslladar la història a la pantalla?

–Va ser un procés laboriós, però també molt gratificant. Com a actor i guionista ocasional, sovint he experimentat la frustració de qui explica i interpreta la seva història sabent que la visió que prevaldrà és la del director. En aquest cas, per bé o per mal, jo sóc l’autor, primer del llibre i després del film.

–¿Quines altres fonts el van inspirar?

–En primer lloc, el cine de la nouvelle vague. Alguns plans de la pel·lícula estan copiats d’Al final de l’escapada, de Godard. Per una altra part, m’agrada Bernardo Bertolucci, i no nego haver-me nodrit de la seva mirada, dels seus personatges, de les seves músiques. Però, com tota la meva generació, vaig créixer veient cine fet als Estats Units, sobretot el dels anys 70. Com Harold y Maude (1971), per exemple, la meva pel·lícula retrata un amor lliure i revolucionari, que no entén en formes ni edats.

–A la pel·lícula, Nicole (Aitana Sánchez-Gijón) assegura: «No existeix la dona que no pugui ser conquistada». ¿Hi està d’acord?

–No, però penso que la frase és un estímul, una provocació. La por a ser rebutjats ens impedeix obrir-nos a la persona que estimem i, contra això, la pel·lícula sosté que si vols alguna cosa, l’has de buscar. Malgrat que el cine sol retratar-lo com una cosa dolça i confortable, l’amor implica risc i molt coratge.

–Les dues dones de la pel·lícula tenen una visió molt diferent del sexe. Nicole, la gran, és molt noble; Benedetta, més jove, és una lloba. ¿Es tracta d’una distinció generacional?

–D’alguna manera. Benedetta considera el sexe com una eina de domini sobre els altres, però no sap lidiar amb l’amor. Jo tinc 27 anys i reconec que per a la meva generació el sexe és més segur que l’amor, perquè permet mantenir les distàncies. Les emocions ens provoquen massa pudor, i tendim a fugir-ne.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–Vostè s’ha convertit en una estrella a Itàlia protagonitzant comèdies juvenils. ¿Necessitava explorar nous territoris?

–Sens dubte. M’agrada la comèdia, perquè fer riure els altres és una tasca realment molt difícil i m’encanten els reptes. Al meu país, fer comèdies et facilita el camí a l’èxit. Però l’èxit també sol estar renyit amb la llibertat. Jo el vaig obtenir de molt jove i vaig sentir que cada pel·lícula havia de tenir més taquilla que l’anterior. Aquesta forta pressió pot arribar a fer-te tornar boig. Ara l’èxit m’importa menys. Vull ser lliure.