Un estudi del Centre de Tecnologia Forestal evidencia una davallada a tot Europa dels ocells agraris

Aquesta recerca ha analitzat 43 espècies d'ocells presents en conreus, pastures i altres espais oberts d'Europa, identificant un patró de declivi generalitzat en la distribució d'aquests ocells. Espècies emblemàtiques com el còlit ros, el capsigrany o el torlit han experimentat pèrdues significatives de presència, especialment en àrees amb agricultura intensiva. Malgrat aquest escenari, també s'observen algunes tendències positives en certes zones, com és el cas de la gaig blau, que ha mostrat signes de recuperació en determinats punts del nord-est de la Península Ibèrica, gràcies a esforços de conservació locals.

Una de les grans innovacions de l’estudi és la creació de mapes de distribució d’ocells agraris, eines inèdites que permeten visualitzar, amb una alta resolució, les àrees on les poblacions d’ocells estan augmentant, disminuint o mantenint-se estables. Aquests mapes serviran com a base per orientar futures polítiques de conservació i restauració, així com per seguir l’evolució de les espècies en el temps.

Els resultats es basen en dades de seguiment d’ocells recopilades pel PECBMS (Pan-European Common Bird Monitoring Scheme) i mostren canvis en la distribució entre els períodes de 2013-2017 i 2018-2022, amb especial èmfasi en la gran resolució local dels mapes, que ofereixen informació detallada de canvis en un radi de 10×10 km.

Factors de declivi i la importància de la protecció

Les causes d'aquest declivi són múltiples i van des de l’ús de productes químics en l’agricultura intensiva, fins a l’abandonament de terres que afavoreix el creixement del bosc, desplaçant així ocells vinculats a espais oberts. També es menciona el canvi climàtic, amb un augment de les temperatures i fenòmens meteorològics extrems com les pluges torrencials, que afecten directament la reproducció d’aquestes espècies.

L’estudi també posa l’accent en la conservació de les espècies en perill, com el botxí (Lanius meridionalis), que, segons les noves dades, es troba en una situació molt preocupant. Aquesta espècie, que només es troba a la Península Ibèrica i el sud de França, ha perdut presència en àmplies zones i continua en declivi. Un altre cas destacat és el de la tórtora de bosc (Streptopelia turtur), que, tot i les seves dificultats en els últims anys, ha mostrat signes de recuperació gràcies a la moratòria de caça establerta per la Unió Europea.

Impacte en la política ambiental

L’estudi té una rellevància particular per a l’elaboració de polítiques de conservació i restauració a nivell europeu. Les noves dades permetran a organismes com la IUCN actualitzar l’estat d’amenaça de diverses espècies d’ocells agraris, com el botxí, i establir estratègies més eficients per protegir-les. La metodologia desenvolupada també facilita la monitorització a curt termini de les espècies, possibilitant una resposta més ràpida davant de possibles noves amenaces.

Col·laboració científica a nivell europeu

Notícies relacionades

Lleó XIV es reuneix amb la primera dona cap de l’Església anglicana: "Seria un escàndol si no treballem per superar les nostres diferències"

El cantant Francisco trenca el silenci: «No m’amago. Soc un personatge públic i localitzable»

Aquesta recerca ha estat fruit d’una col·laboració científica d’abast europeu, amb la participació de diversos centres d’investigació i entitats ornitològiques d’arreu d’Europa. Entre els investigadors destacats es troben Sergi Herrando del CREAF i ICO, que ha liderat l’estudi, i Guillem Pocull del CTFC. Aquesta col·laboració interinstitucional ha estat clau per poder obtenir les dades necessàries per entendre les dinàmiques de les poblacions d’ocells en paisatges agraris.

La recerca publicada obre noves perspectives per al seguiment i la protecció de la biodiversitat a Europa, aportant eines útils per mitigar la pèrdua de biodiversitat i promoure la sostenibilitat dels ecosistemes agraris. Com destaca Herrando, “esperem que aquests mapes puguin contribuir a la gestió, conservació i restauració de les poblacions d’ocells a Europa”, un objectiu fonamental per al futur de les espècies en perill.