Les Tres Xemeneies de Sant Adrià donaran dimensió ciutadana al Congrés Mundial d’Arquitectes de Barcelona amb una gran exposició i debats públics

Ho va dir en la presentació del programa complet del simposi, comissariat per Pau Bajet, Mariona Benedito, Maria Giramé, Tomeu Ramis, Pau Sarquella i Carmen Torres, aquest dilluns a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. La trobada reunirà 250 ponents i 10.000 professionals de més 130 països i tindrà el seu gran aparador públic a l’as Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, on una exposició de 4.000 metres quadrats mostrarà els resultats del programa ‘Research by design’, que explora noves maneres d’intervenir sobre l’existent des d’enfocaments experimentals i crítics, i on a la tarda adquiriran dimensió ciutadana els debats professionals del matí a l’Open Forum, format perquè s’habilitaran unes grades amb capacitat per a 1.500 persones.

Sis eixos

Els sis eixos del congrés són ‘Becoming more than human’ (centrat en l’ecologia, els ecosistemes i el clima), ‘Becoming circular’ (sobre la reutilització i els cicles de vida dels edificis), ‘Becoming amagadaed’ (entorn de les tecnologies de materials), ‘Becoming interdependent’ (amb el focus en polítiques espacials, vivenda i espai públic), ‘Becoming hyper-conscious’ (anàlisis de dades, geopolítica i legislació) i ‘Becoming attuned’ ( al voltant de la poètica, l’estètica i la cultura).

Ciutats més habitables

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va resumir els sis punts en tres, que «totes les grans ciutats del món tenen a sobre de la taula» com reptes i que «l’arquitectura i l’urbanisme per extensió poden ajudar a solucionar», va assenyalar. En primer lloc, la crisi de la vivenda, o com aconseguir vivendes més assequibles per a «tothom», no només les classes vulnerables sinó també les «classes mitjanes que no volen abandonar la ciutat». En segon lloc, fer ciutats «més habitables davant el canvi climàtic». I en tercer lloc, aconseguir les dues coses anteriors «sense oblidar la bellesa, que també és política pública».

El Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) acollirà la major part del programa de conferències i col·loquis del congrés. Entre els ponents destaquen firmes reconegudes amb el premi Pritzker com Lacaton & Vassal, Shigeru Ban, Amateur Architecture Studio i Smiljan Radić, així com guanyadores del Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea com Architecten Jan de Vylder Inge Vinck, Lacol i Arquitectura G. Feliç novetat, perquè habitualment cadascú diu la seva i es queda tan ample: en les sessions plenàries s’introdueix la figura de l’antagonista crític, amb l’objectiu de posar en qüestió les narratives dominants i desafiar els conferenciants. El filòsof Timothy Morton, l’arquitecta de Bangladesh Marina Tabassum i l’arquitecte espanyol Juan Herreros seran tres de les 12 veus discordants.

70 circuits

El DHub acollirà una exposició amb representació de 54 països que mostrarà el millor de l’arquitectura contemporània, incloent una selecció de l’arquitectura espanyola. El congrés s’expandeixarà per l’àrea metropolitana de Barcelona i Catalunya amb un programa de 70 circuits que connecten les temàtiques de la cita amb intervencions concretes que les il·lustren. Aquestes rutes, comissionades per l’estudi AMOO, inclouran visites tant a obres icòniques del modernisme (Gaudí, Jujol) com a espais renaturalitzats (el Parc Fluvial del Besòs, la restauració paisatgística de la Vall d’en Joan), passant per obres contemporànies d’Enric Miralles o Ricard Bofill, intervencions premiades d’H Arquitectes, Flores & Prats, Lacol o Cierto Estudio, i nous models d’habitatge públic, per exemple l’illa Glòries o l’Habitatge Social Fabra i Coats.

Barcelona acollirà per segona vegada el congrés de la UIA, després de fer-ho el 1996. Aquesta designació porta aparellada la de Capital Mundial de l’Arquitectura de la UNESCO, el programa del qual es desenvoluparà fins al desembre i en el qual ja han participat 55.000 persones. La capitalitat de l’arquitectura, va assenyalar Collboni, és «una celebració del binomi Barcelona-arquitectura que convida els ciutadans a mirar la ciutat amb ulls d’arquitecte». Però el seu nucli, el Congrés Mundial d’Arquitectes, és una cosa més profunda. «Necessitem els professionals perquè donin solucions pràctiques als reptes del futur», va remarcar.

Resistència, cura i dignitat

Notícies relacionades

El Teatre del Raval reneix amb ‘Federico García’ després d’una reforma integral «tècnica i estètica»

Les fabuloses finestres de Gaudí, protagonistes d’una exposició al Palau Güell de Barcelona

Iñaqui Carnisero, secretari general d’Agenda Urbana, Vivenda i Arquitectura, va enaltir aquesta última com una forma de «resistència, cura i dignitat» de les persones.

Sílvia Paneque, consellera de Territori, Vivenda i Transició Ecològica de la Generalitat, va citar l’arquitecte i escriptor anglès Kenneth Framptom per reclamar una arquitectura «dirigida a societats i llocs concrets». I va recórrer a una dita catalana, ‘qui sap d’on veu, sap on va’, per il·lustrar aquesta necessitat d’adaptar l’arquitectura a cultures i territoris específics.