Ángel Corella ha aconseguit catapultar la seva jove companyia de ballet

Ángel Corella va entusiasmar al Liceu amb la Danza de las horas, brillant passatge de l’òpera La Gioconda, en la inauguració de la temporada 05-06 del Liceu. Superat aquell repte, aquesta nit se n’enfronta a un altre encara més gran amb la representació de La Bayadère, un sumptuós ballet romàntic que suposa un autèntic tour de force per a una jove companyia com la seva, el Ballet Corella Castilla y León.

«Hem tingut un èxit rotund», diu Corella, sorprès per l’interès que desperta entre el públic, sobretot quan balla ell. Al Liceu actuarà avui i en la funció de dissabte a les 10 de la nit, de les cinc programades. Amb prou feines queden bones entrades per a les dues cites, però sí per a la resta. «Ara la gent encara em vol veure a mi», constata. «Però arribarà un dia que a Espanya la gent coneixerà més d’un ballarí, com passa en altres països, i anirà a veure la mateixa funció només per veure les diferències entre un intèrpret i un altre», vaticina aquest fora de sèrie amb una vida que té alguna cosa de Billy Elliot.

Enveja

D’entre les millors crítiques a la companyia, que va estrenar al Teatro Real amb La Bayadère fa un any, l’afalaga les dedicades a la solidesa del cos de ball, la base de tota companyia clàssica. De les dolentes, en destaca amb sorna la d’algú que va suggerir que amb 33 anys ja estava vell. «Hi ha gent que em vol retirar abans d’hora. No duen recordar que Baryshnikov va arribar a EUA amb 29 anys i que els seus anys daurats van ser dels 30 als 40», diu Corella, que alterna la feina amb la companyia a Espanya amb la temporada de l’American Ballet a Nova York.

Va ser precisament a la ciutat dels gratacels on va ballar per primer cop La Bayadère fa gairebé tres lustres. Primer, el personatge de l’Ídol de Bronze. Després, quan ja era artista principal de l’American Ballet, assumiria el rol protagonista de Solor, el mateix que ballarà al Liceu, alternant-se amb Joseph Gatti i Nehemiah Kish. Amb Corella ballarà el principal rol femení de Nikiya l’espectacular Alina Cojocaru, una de les dives del Royal Ballet, que s’alternarà amb Kazuko Omoki i Carmen Corella, germana d’Ángel.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El ballarí espanyol més internacional va lluitar per establir la seva somiada companyia escola a Catalunya però va topar amb la falta de suport institucional. Recolzat per la Junta de Castella-Lleó va establir el projecte a La Granja de San Ildefonso (Segòvia) fa dos anys, després de vendre la casa de Sant Feliu de Guíxols, i tancar la seva botiga de Barcelona.

Avui els seus espectacles connecten amb el públic i els programadors estrangers li truquen a la porta. «No tinc vareta màgica. Els meus ballarins surten a escena sense por i amb ganes de disfrutar», diu. «He treballat intensament amb tots, des del que té menys paper fins al que en té més. Vull que tothom doni el millor i arribi al màxim de les seves possibilitats perquè això és una cosa que veu que el públic».