EXPOSICIÓ

La bomba de color de Maurice de Vlaminck esclata a CaixaForum

80 obres del pioner del fauvisme s'exhibeixen per primer cop a Barcelona

Pinzellades gruixudes de verd i vermell a A l’hort del meu pare (1905).

Pinzellades gruixudes de verd i vermell a A l’hort del meu pare (1905). / EFE / ANDREU DALMAU

2
Es llegeix en minuts
GEMMA TRAMULLAS
BARCELONA

«Dements integrals», «purs farsants», «ingenus com un nen amb un estoig de pintures nou», «espantaburgesos». Són algunes de les agudeses que la crítica va dedicar a Matisse, Derain, Maurice de Vlaminck i Kees van Dongen quan van exposar al Saló de Tardor de París del 1905. És el preu que van pagar aquests visionaris per renovar la pintura d’avantguarda, que s’havia encallat en l’impressionisme. Procedent de CaixaForum Madrid, l’exposicióMaurice de Vlaminck, un instint fauve, mostra des d’avui a Barcelona 80 obres de la primera etapa de De Vlaminck (1900-1915), juntament amb peces de ceràmica que ell mateix va decorar i una selecció de la seva vasta col·lecció d’art africà.

Els crítics de principis del segle passat s’haurien desmaiat al saber que, al cap de cent anys, un dels objectes de les seves invectives atrauria 150.000 persones a una exposició a Madrid. «¡Com dos concerts d’U2!», destacava ahir el director de CaixaForum Barcelona. El 1905, De Vlaminck (París, 1876-1958), radical entre els radicals, va prescindir de la forma i de la perspectiva per expressar-ho tot a través del xoc de colors purs. Aquesta explosió inicial duraria a penes un parell d’anys i queda patent en quadros comEl pont de Chatou,Bosc de castanyers de Chatoui

A l’hort del meu pare (tots del 1905), que el van situar com a pioner del fauvisme, un terme que al·ludeix a la feresa expressiva (fauvesignifica fera) dels seus promotors.

UN EXPERIMENT / L’exposició de CaixaForum reuneix sobretot paisatges, algunes natures mortes i retrats. De Vlaminck va evolucionar molt en el seu ús del color, la forma i la perspectiva –de fet, el fauvisme va ser un tram experimental en la seva producció artística, que va acabar evolucionant cap al naturalisme–, però si alguna cosa va mantenir al llarg de tota la vida va ser la seva passió per representar la natura. El cel, l’aigua i el camp el feien feliç.

Notícies relacionades

De petit es perdia al jardí de casa de la seva àvia i de jove es passava dies recorrent la riba del Sena amb la seva bicicleta. Va ser un gran atleta i va guanyar carreres ciclistes i regates, i amb els premis en metàl·lic mantenia la família. Quan una febre tifoidea va malmetre la seva fortalesa física, es va dedicar a tocar el violí en cabarets parisencs. Fins que el galerista Vollard li va comprar tots els quadros i el va treure de la misèria.

Un instint fauvetambé mostra una selecció de la vasta col·lecció d’art africà que l’artista va començar a col·leccionar, sense moure’s de França, el 1905 i que va influir estèticament en la seva obra, com mostra la seva versió deLes banyistesde Cézanne. També s’exhibeixen una sèrie de peces de ceràmiques pintades per De Vlaminck i altres fauvistes.