El fiasco d’Arbeloa, l’«espartà» servil

El vestidor no se’l va prendre seriosament

Els futbolistes no se’l van prendre seriosament des del primer dia. En realitat ni tan sols ell s’ha pres seriosament a si mateix com a entrenador, perquè des de la seva primera roda de premsa va mirar de guanyar-se el vestidor que va fer fora el ‘Trufas’, com Arbeloa anomena Xabi Alonso, amb elogis barats i lloances edulcorades que van confirmar als jugadors que podien fer el que volguessin tret de parlar davant de l’entrenador, a qui van etiquetar com el «xivato de Florentino». L’irreductible «espartà» va resultar haver-se transformat en un tècnic submís que es va agenollar sense avergonyir-se davant l’ego dels seus futbolistes.

Ni un retret ni una paraula més alta que una altra, només la seva homilia habitual de madridisme estomagant per maquillar l’autogestió dels seus futbolistes. Però com que la realitat és tossuda, la deriva de l’equip, que es va carregar Ancelotti i Xabi, no va tardar a despullar aquesta farsa amb un final de temporada desastrós en l’àmbit esportiu i vergonyós en l’àmbit institucional. Els jugadors han desafiat Arbeloa, de Carreras a Mbappé passant per Asencio, s’han barallat entre ells i han generat un ecosistema tòxic que s’ha carregat el tècnic, que ha volgut assenyalar els futbolistes quan ja era massa tard.

Notícies relacionades

Flick encara la «difícil» i cara successió de Lewandowski: de Julián Álvarez a Joao Pedro

Un polèmic gol de Vinícius dona un dia de pau al Madrid

Futbolísticament Arbeloa va jugar a ser ‘Arbelotti’ quan tot funcionava i ‘Mouriloa’ quan es va torçar. Álvaro farà la maleta diumenge, quan acabi el partit contra l’Athletic, i marxarà sense haver-se guanyat l’autoritat al vestidor, el prestigi a la sala de premsa i l’empatia de la grada. Ningú sap a què juga el seu Madrid i si la seva carrera a les banquetes depèn d’aquests cinc mesos, és més a prop d’apagar incendis a Segona que de trepitjar les moquetes d’algun club de la Premier. Marxarà a casa amb un bagatge de 27 partits, amb 8 derrotes, 2 empats i 17 victòries. Eliminat a la Copa en la seva estrena a Toledo, a la Champions a Múnic davant el Bayern i tirant la Lliga amb derrotes contra Getafe, Osasuna o Mallorca. El seu llegat es redueix a l’aparició d’alguns jugadors del planter que van desaparèixer per ordre directa de Florentino que ell òbviament va acatar.

Arbeloa s’ha preocupat especialment per no molestar el vestidor ni disgustar Florentino, però no va prioritzar el que passava a la gespa i per això marxa sense haver deixat empremta en el madridisme, més enllà de defensar per tots els mitjans el mateix vestidor que l’ha tractat com una marioneta de Florentino. «Estic molt orgullós dels meus jugadors i d’aquest vestidor sa. No els cremaré a la foguera. S’han dit moltes mentides», va apuntar després de la baralla de Tchouaméni i Valverde. I ara que enfila la porta de sortida deixa un missatge amb moralina final: «Aquests quatre mesos han sigut una grandíssima experiència, un aprenentatge enorme. Ha sigut un orgull defensar aquest escut i ha sigut com un màster. No hi ha gaires entrenadors que puguin dir que han dirigit el Reial Madrid a la Champions. El dia que això acabi, a part d’haver crescut marxaré amb la consciència tranquil·la».