Flick encara la «difícil» i cara successió de Lewandowski: de Julián Álvarez a Joao Pedro

No hi ha al mercat un paio com Lewandowski, un artista del gol, disposat a pujar a l’aventura blaugrana en temps de penombra. Ni tampoc el club té el potencial econòmic per trencar voluntats alienes com les de l’Atlètic de Madrid, que prefereix que Julián Álvarez, el davanter desitjat per Deco, el director esportiu, i Flick, el tècnic, recali abans al París SG. A França li donen més diners i menys problemes al Cholo que veure diàriament l’exjugador del City per la Lliga espanyola. I el Barça sap el que vol. Però el problema, un estiu més, és com aconseguir-ho.

Associatiu i amb gol

Vol, com va recordar l’entrenador alemany, «un davanter que s’associï» a un atac liderat per la creativitat sense fi de Lamine Yamal, la veritable estrella, i la generositat de Raphinha, a qui tant ha enyorat en els moments claus d’aquesta temporada, castigat per la seva fragilitat muscular.

Vol un ‘nou’ que s’associï i, alhora, tingui capacitat productiva perquè els gols del Lewandowski (119 en quatre anys, amb una mitjana de gairebé 30 per temporada) no es perdin en aquest complicat trànsit.

És un relleu gestat des de fa temps als despatxos de Deco, definit l’ordre de les prioritats. El primer és (o era) Julián Álvarez. Car i inaccessible, tot i que això no implica que el Barça no ho intenti fins a l’últim moment malgrat que l’Atlètic demani més de 100 milions per ell.

El segon que podria ser ja fins i tot el primer és Joao Pedro, el jove del Chelsea, però l’arribada de Xabi Alonso disposat a construir un projecte sòlid a Stamford Bridge i des de zero dificulta el pla blaugrana. Fa un any, el club anglès va pagar 63,7 milions d’euros al Brighton per ell.

Queda també Lautaro Martínez, el jugador de l’Inter, que també figura, segons va revelar la Cadena SER, en aquesta forquilla de candidats. Igual com Vlahovic, a qui la seva condició d’assequible (el davanter de la Juventus queda lliure, però no figura en els primers llocs de la llista) no li garanteix res. "

És fàcil dir que substituirem Lewandowski, però el Robert és molt especial», va confessar un també emocionat Flick. «No serà fàcil trobar-lo, no», va afegir el tècnic blaugrana, i va assumir que «necessitem un nou connectat amb l’equip, però que també faci gols».

La inversió més cara de la segona etapa Laporta

I tot el que busca el Barça val diners, molts diners. És, per tant, la inversió més alta en la segona etapa de Joan Laporta en la presidència. Superarà, tret que acabi sent Vlahovic, els 60 milions pagats per Dani Olmo o els 27 que va costar executar la clàusula de rescissió de Joan Garcia per treure’l de l’Espanyol. A més, Flick encara també un escenari absolutament desconegut.

Busca un ‘nou’ després que només hagi treballat amb Lewandowski. El va tenir al Bayern i se’l va trobar després al Barça. No en coneix cap altre, per més que en el seu erràtic pas per la selecció alemanya utilitzés, per exemple, en el Mundial de Qatar 2022 –queia eliminat en la primera fase– dos jugadors molt dispars per a aquest rol tan estratègic: Thomas Müller i Kai Haverz. Cap era, per tant, un veritable especialista de l’àrea com el polonès.

A aquest desafiament s’enfronta el Barça, conscient que no pot equivocar-se en una elecció tan decisiva. Ni en l’elevada inversió econòmica ni tampoc en el tipus de golejador escollit. És el ‘nou’ que ha de viure, esprémer i aprofitar els millors anys que vindran de Lamine Yamal.

A Flick, a més, li encanta jugar i treballar amb aquest tipus de davanters, condicionat per l’exitosa cohabitació amb Lewandowski, que li ha fet guanyar tots els títols de la seva carrera com a entrenador en dos clubs diferents. Quan no el va tenir amb Alemanya, es va quedar en blanc. Per això el nou món en l’atac que li queda a partir d’ara al tècnic.

Notícies relacionades

Una victòria dedicada a Lewandowski

El fiasco d’Arbeloa, l’«espartà» servil

«Tenim clar el que volem fer. Està clar, però cal esperar», va dir quan li van preguntar per si allotjava la idea de canviar de casa Lamine. O sigui, treure’l de la banda dreta i donar-li la disfressa de ‘fals nou’, clonant els passos traçats al seu dia (2009) per Guardiola amb Messi. «No serà fàcil, però ho provarem tot», va sentenciar Flick, que ja enyora l’ofici i la jerarquia de Lewandowski, l’únic veritable ‘nou’ que ha conegut en la seva carrera a les banquetes.

I Laporta, que ha viscut tranquil i relaxat des de l’arribada de Flick (dues Lligues consecutives despullant el Madrid de Mbappé a més de sumar cinc dels sis títols domèstics en aquest període), ha de tornar-li ara aquesta tranquil·litat encertant en el nou que elevi el Barça a una altra dimensió per assaltar la Champions, el territori prohibit des de fa més d’una dècada.