Milers de fòssils de conills afloren en el jaciment del Molí del Salt

Unes 50 persones guarnides amb pells arriben al refugi per protegir-se de la pluja i el fred. Després d’encendre un foc, comencen a escorxar els conills caçats al matí i posteriorment preparen un sopar calent. Mentre uns nens juguen a trencar fruita seca, l’orfebre busca la llum del foc per dibuixar un cérvol sobre una pedra. Els més grans expliquen històries...

La situació és totalment fictícia, però una cosa semblant va passar una nit de fa 13.000 anys a l’actual jaciment paleolític del Molí del Salt, al municipi de Vimbodí (Conca de Barberà). Els ossos rosegats amb les dents, els percussors usats com a trencanous, les pedres decorades i les cendres de la llar de foc van sorgint a mesura que els investigadors retiren els sediments acumulats. De les històries orals no n’hi ha restes, lògicament, però «és segur que llocs així, protegits de les inclemències, servien per sociabilizar els coneixements», resumeix Manuel Vaquero, el director del projecte.

5.400 FRAGMENTS / Vaquero i altres investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), a Tarragona, treballen des de fa 10 anys en aquest petit però fecund jaciment. No obstant, l’última campanya, acabada aquest mes, ha estat particularment profitosa: s’han desenterrat 5.400 fragments fòssils, incloent-hi unes quantes peces poc habituals, com per exemple un parell de gravats en pedra i un parell de puntes per caçar fabricades d’os. «Ara treballem 45 dies, cosa que ens permet avançar més», resumeix Vaquero. Tot i així, la feina és lenta perquè requereix un rigor científic. «S’apunta exactament quan, com i on van aparèixer tots els fòssils», prossegueix. La zona de treball cobreix en total 70 metres quadrats.

El jaciment no era una cova, sinó un sortint del terreny que funcionava com a sostre natural. Els caçadors recol·lectors del Paleolític l’utilitzaven com a campament esporàdic. Anaven i venien. «A vegades s’hi quedaven uns dies i, si feia bon temps, acampaven al ras», afirma Vaquero. El lloc és ideal: està protegit per les muntanyes de Prades i té just al costat un riu que devia aportar una pesca considerable.

El paisatge de fa 13.000 anys a Vimbodí era relativament similar a l’actual, encara que els prats eren més abundants i les espècies estaven més adaptades al fred de l’última glaciació. Per exemple, els pins blancs de llavors s’han refugiat a les muntanyes pròximes.

Entre els fòssils desenterrats no hi ha indicis de cap gran depredador, possiblement extingits per la competència humana, però sí que hi ha restes de cabres, senglars i cérvols, entre altres animals. No obstant, l’estrella indiscutible és el conill, que aquest any ha representat el 95% dels fòssils trobats. L’esquiu mamífer aportava una dosi molt necessària de calories i proteïnes, així com pells, però tenint en compte l’abundància d’ossos es podria dir que la dieta al Molí del Salt era un pèl avorrida.

Tot i que el conill era un recurs abundant tot l’any, la seva obtenció requeria una tecnologia molt complexa. De fet, la caça del conill no està documentada a Europa fins fa tot just 30.000 anys. «A més a més de caçar-los amb llances i xarxes, possiblement feien servir fum perquè els animals sortissin dels caus», diu la investigadora Susana Alonso, també de l’IPHES. Moltes de les eines que han aparegut van ser concebudes per escorxar els animals i després adobar-ne la pell. En canvi, no hi ha restes humanes, una situació que els investigadors atribueixen al fet que els morts eren enterrats o traslladats a un altre lloc.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

EL COL·LAPSE / El jaciment és avui una realitat gràcies a una fortuna geològica: la balma es va ensorrar fa uns 13.000 anys i va sepultar els ossos i les eines amb grans lloses de pedra. Després hi va haver una ocupació posterior fa 8.000 anys, però menys intensa.

El jaciment es coneix des de fa almenys mig segle, quan van començar a aflorar fòssils superficials, però només s’hi treballa de manera sistemàtica des de fa una dècada. Les peces es conserven per ara a Tarragona, però la idea dels investigadors i de l’Ajuntament de Vimbodí és construir en un futur un museu sobre el paleolític. Seria un museu per a aquests grans caçadors de conills.