Màrius Serra: «Mai canviaria Horta per Manhattan»

Màrius Serra és un home múltiple que es defineix com a “amo de casa” perquè des de sempre és a casa seva on treballa. Personatge públic per la seva feina com a escriptor, i enigmista, encara té temps i ganes per a més coses.

–¿A Horta l’hi va portar la cigonya o una mudança?

–Una mudança als anys 90, i per quedar-m’hi. Vaig néixer a Nou Barris, però vaig fer l’escola aquí, amb els Salesians, i ja em va quedar la marca per tornar-hi, estava predestinat. Els salesians són un bon començament per saber un després què és el que no vol. (Riu.)

–¿Fa vida de barri, conversa amb veïns, va de compres?

–Faig molta, molta vida de barri. I sobretot ara que la meva filla de 13 anys té les seves pròpies activitats al Foment Hortenc, i assumeix tot aquest món com la seva forma natural de vida.

–¿Com va el seu vell amor per un bon palíndrom, una xarada o un encreuat?

--(Somriu.) Molt bé. Segueixo publicant setmanalment i tinc una biblioteca fabulosa, amb tot el que un es pugui imaginar.

–¿Aquesta dèria li va picar quan era petitó?

–De ben petit. Em passava hores imaginant paraules al sostre i descobrint com eren o què eren llegides al revés. De cop havia descobert que les paraules a vegades es podien llegir igual de darrere cap endavant, i que a vegades això passava amb tota una frase. Era com descobrir tresors.

–Llavors va començar a fabricar encreuats.

–Encara no. L’enlluernament va arribar a la universitat, quan vaig descobrir amb Cortázar i els seuscronopiosque les paraules diuen més del que sembla, i que poden ser moltes altres coses a part del que aparenten. Em podria passar la vida parlant d’això, perquè és un joc meravellós.

–¿Resoldre encreuats i palíndroms?

–¡No! Fabricar-los perquè els resolguin altres és molt més divertit.

–Vostè destil·la bon humor. Defineixi’m, si és possible amb humor, el bon hortenc.

–L’acudit que sempre fem és que no és el mateix ser hortenc quehortera. Hortenc cau per viure en aquest barri, mentre que d’horterase’n pot ser a qualsevol lloc. Però, parlant seriosament… som pausats. Un hortenc és pausat, es pren els seu temps. Suposo que és pel seu passat d’horts, gallines i conills, tan lluny de les indústries.

–Fa pocs dies va capitanejar un espectacle a benefici dels nens quiets

–I tant. Tinc un fill amb paràlisi múltiple –un nenquiet–i no és l’únic al món. Per això vaig recórrer a un munt d’amics talentosos que s’hi van prestar amb totes les ganes i el públic va respondre magníficament. Crec que l’important en aquestes coses és defugir la llàgrima fàcil i el victimisme. Hem de deixar que la part lluminosa de la vida ens alleugi. Sense banalitzar el dolor, però també sense fer-ne una virtut.

–Estava pensant a prendre un cafè. ¿Quina és la seva referència innegociable a l’hora del cafè?

–El cafè de La Granota. Hi ha molts llocs agradables, al meu barri, com el bar Quimet, però quan vull estar pensatiu o xerrar sense gaire gent, vaig a La Granota.

–¿Què li demanaria a una ciutat perquè fos una possibilitat de mudar-s’hi i deixar Horta?

–(Somriu.) ¿Què li demanaria? ¡Això és difícil! Potser que em doni la possibilitat de caminar tranquil, parant a xerrar amb la gent que em trobo.

–Que sigui com Horta.

–És veritat, ha de ser semblant. Jo sóc de ciutat, però no m’agraden les grans urbs, on tot és massa poc humà.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–Corregeixi’m si m’equivoco: Mà­rius Serra no canviaria Horta per Manhattan.

--(Riu.) Mai, mai canviaria Horta per Manhattan.