L'hort dels astronautes

Els primers astronautes que s'aventurin a viatjar a Mart necessitaran transportar oxigen, aigua, aliments i altres subministraments necessaris per sobreviure durant almenys tres anys, que és el temps mínim per a una missió d'anada i tornada amb la tecnologia actual. Si es tracta de sis o vuit persones, una tripulació raonable, el pes podria arribar fàcilment a més de 30 tones. ¡Impossible! Haurem d'esperar diverses dècades fins que els humans siguin capaços de fabricar naus espacials amb capacitat per a un transport tan gran.

¿Quina opció hi ha? L'única factible és reutilitzar els residus orgànics, inclosos els excrements i l'aire de la respiració, fins a crear un circuit tancat gairebé sense pèrdues. És a dir, Melissa. Els astronautes en seran els actors protagonistes, però bacteris i plantes hi tindran un paper fonamental.

El projecte Melissa, inaugurat dijous a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és el primer laboratori que intenta reproduir aquest món del reciclatge total i avaluar les millors tecnologies per a l'obtenció d'oxigen i aliment. Melissa es podria definir com un germen dels horts que els astronautes hauran de portar a les seves naus, tot i que per ara els tripulants siguin 40 rates aventureres."Equivalen a un humà pel que fa a necessitats d'oxigen",explica Francesc Gòdia, catedràtic de la UAB i director del projecte. Melissa és una iniciativa de l'Agència Europea de l'Espai sufragada pels membres de l'organització, Espanya inclosa.

Colònies de bacteris

El laboratori està format per cinc compartiments tancats que es comunicaran quan el sistema estigui a ple rendiment. Al primer, un reactor de 100 litres de capacitat, hi ha unes colònies de bacteris anaeròbics --que viuen sense oxigen-- capaços de degradar els excrements i transformar-los en àcids grassos volàtils, minerals i amoni. Els residus generats són transportats als compartiments següents, on nous bacteris, ara fotoheterotròfics i nitrificants, fan els reciclatges corresponents i converteixen en nitrats el que abans eren excrements .

La quarta fase, molt més visible per al visitant, està estructurada en dues instal.lacions. La primera són uns grans tubs transparents poblats per cianobacteris, les antigament anomenades algues verdblaves, que agafen els nitrats i produeixen oxigen. A la segona hi ha enciams, autèntiques verdures d'horta --tot i que hidropòniques, ja que no creixen a terra, sinó en una solució salina-- que realitzen el mateix procés fotosintètic. Òbviament, a més a més de produir oxigen, també generen aigua i poden servir d'aliment.

I

torna a començar

L'últim pas són les rates, la fictícia tripulació, que assisteixen tranquil.les al moviment de persones en bata de laboratori mentre expel.leixen aire amb una concentració més elevada de CO2, que alimenta les plantes i les algues, i també orina, que nodreix els bacteris nitrificants. Els rosegadors s'haurien de menjar els enciams i generar nous excrements, però aquest pas tan complex es deixarà per més endavant."Per ara, Melissa només s'utilitzarà per avaluar la producció d'oxigen",assegura Francesc Gòdia. Si el projecte es desenvolupa de forma satisfactòria, les rates deixaran de menjar pinso i s'alimentaran dels productes de la collita vegetal.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Melissa no reprodueix a la perfecció un hort espacial --per exemple, no té en compte l'absència de gravetat-- però sí que representa un pas endavant fonamental que encara no s'havia fet mai."El procés complet és molt llarg i complex --diu Gòdia--. Hi haurà fins i tot un transport de prova a l'Estació Espacial Internacional".

Segons Enrique Peiro, responsable tècnic de la planta, la reconversió total dels residus sòlids en aliment és summament complexa, però sí que es pot aspirar a percentatges molt elevats en qüestió d'oxigen. L'energia i la llum que necessiten les plantes --ara es fan servir focus-- no sembla un greu problema en un viatge espacial, però sí que s'haurà de reduir el gran pes d'alguns equips. Mart pot oferir agradables sorpreses, com ara aigua del subsòl, però és millor ser realista i optar per l'autosuficiència.