Les novetats

Patrick Rothfuss

‘EL NOMBRE DEL VIENTO’, UN BARD AMB PODERS

Hostaler, músic, captaire, lladre, viatger, estudiant, mag, heroi, amant, guerrer... i narrador d’aquesta història, tan increïble que ni el Cronista que la transcriu gosa alterar-ne una coma. Així és Kvothe –s’ha de pronunciar «Cuouz»–, també denominat Kote, Reshi, Maedre, l’Arcà, el Sense Sang, l’Assassí de Rei... I així, a la vegada senzilla i complexa, és tambéEl nombre del viento, la novel·la amb què el professor de literatura nord-americana Patrick Rothfuss (Madison, Wisconsin, 1973) ha aconseguit, al cap de 876 pàgines i una dècada de treball, fer el salt a 26 idiomes i ser comparat amb J. R. R. Tolkien, Ursula K. Le Guin i George R.R. Martin (als quals també caldria afegir, almenys, C. S. Lewis, Cornelia Funke, Anne McCaffrey i J. K. Rowling).

Relat d’iniciació sobre el primer dels tres dies que dura la Crònica de la seva llegendària vida,El nombre del vientonarra, per tant, la infància i la joventut de Kvothe, des de l’assassinat dels seus pares, artistes itinerants, a mans dels Chandrian (dimonis, semblants als Nazgul de Tolkien, que molts creuen imaginaris) fins al seu ingrés a la universitat com a E’lir aspirant a arcanista, incloent-hi anys de penúries i vagabundeig, milers de cançons al llaüt i una infinitat d’històries dins d’històries, totes narrades amb una vocació d’estil poc habitual en el gènere. Entre trucs, amors sense màcula, lluites amb poderosos, anys d’aprenentatge, invocacions al vent i foscos prodigis (delsescralesalsdraccusde ferro), Kvot-he avança sense pressa cap al seu destí: enfrontar-se a Haliax, líder dels Chandrian.

Mentre arriba la segona part,El temor de un hombree sabio, el conjunt podria resumir-lo el mateix Kvothe: «Vaig viatjar, vaig estimar, vaig perdre, vaig confiar i em van trair». Sense èpica, sense poesia, aquesta és la història. Per a qui no sap llegir-lo, a penes una remor del vent. Per a qui coneix el màgic poder de les paraules, en canvi...

Suzanne Collins

‘ELS JOCS DE LA FAM’, GUANYAR O MORIR

A Stephen King, com a Stephenie Meyer, el va entusiasmar llegirEls jocs de la fam. El rei del terror, que va qualificar la novel·la d’«excepcional» i «addictiva», és autor amb el pseudònim de Richard Bachman de dos precedents de l’obra de l’escriptora i guionista Suzanne Collins:El fugitivo(la història d’un home en un letal concurs de supervivència, portada al cine amb Arnold Schwarzenegger com aPerseguit) iLa larga marcha(sobre una competició esportiva a mort entre 100 adolescents). Juntament amb la violentaBattle Royalede Koushun Takami (amb els alumnes d’un institut obligats a lluitar en un Japó ultraconservador, convertida en pel·lícula de culte gràcies a Takeshi Kitano), les obres de Bachman/King són el referent més directe d’una novel·la que, com al seu diaSenyor de les mosques,de William Golding, espanta per la combinació d’infància, violència i crueltat. Collins, no obstant, a més d’obtenir èxit de vendes i de crítica als Estats Units, s’ha mantingut lluny de la polèmica, i això malgrat oferir una duríssima distopia, a cavall entre el videojoc i elreality show, en què 24 nens americans lluiten a mort en un espectacle televisat a tot Panem (els EUA futurs, denominats d’aquesta manera en homenatge alpanem et circensis).

El seu secret, més enllà de barrejar elements del mite del Minotaure amb lúcides crítiques a la societat de l’espectacle, consisteix en la veu narradora de la protagonista Katniss: encertada, sanguinolenta i irònica, però mai explícita en la gratuïtat (malgrat lidiar fins i tot amb espantosos «mutos»), la noia que lluita per guanyar o morir en els 74 Jocs de la Fam condueix tan bé el seu relat que fins i tot la seva fingida història d’amor funciona com un acte de rebel·lió. Les omnipresents càmeres de l’estadi on competeix

–un dels pocs errors: mai les veu– segur que recullen en pròximes entregues el càstig que el Capitoli prepara per a ella.

Guillermo del Toro

‘NOCTURNA’, VAMPIRS DEL SEGLE XXI

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Sembla unbest-sellerde manual: d’un costat, el mexicà Guillermo del Toro, director de malsons comMimic,Hellboy,El espinazo del diabloo l’oscaritzadaEl laberinto del fauno, embrancat en l’adaptació al cine d’El hòbbit; de l’altre, Chuck Hogan, premi Hammett 2005 perEl príncep dels lladres (aviat pel·lícula amb Ben Affleck) i conegut per la seva atenció al detall i la seva excel·lent tasca documental; i enmig,Nocturna,una història de morts vivents que reinventa els vampirs de J. W. Polidori i Bram Stoker fins a convertir-los en esgarrifosos monstres amb agullons retràctils i capacitat per encomanar tot Manhattan en menys d’una setmana. Afegeixin-hi una estructura en forma de guió, uns tocs d’eclipsi esotèric, una sonada promoció i... fa por, ¿oi? No terror, sinó por, fastigueig davant l’enèsima repetició del model. Doncs bé, sorpreneu-vos-en perquè... funciona. Sedueix, atrapa, fascina, fins i tot produeix admiració. L’eficàcia d’aquesta novel·la és tan extrema, la seva concatenació d’escenes visuals tan directa, la seva elaboració de personatges tan fecunda, que en molt poques de les seves 560 pàgines el lector hi trobarà undéja vu.

Elsstrigoi, contagiats per un esborronador Amo sorgit dels camps d’extermini nazis, ja no responen a alls ni a crucifixos: són objecte de ciència i història, d’anàlisi conscienciosa per part de protagonistes com l’epidemiòleg Ephraim i l’ancià Setrakian. I per arribar a ells, mitja novel·la de creativitat i suspens per a tots els públics, amb un avió ple de morts sobtades i l’ombra de les Torres Bessones amagant alguna cosa més que records. Un cop llegida,Nocturnafa olor de contagi, de fenomen víric, de supervendes. I darreres del seu tancament amb complicitats alienígenes, emigrants salvadors i un amor més enllà del llindar, les seves continuacionsOscuraiEterna,ja comencen a esmolar-se els ullals...