Els festivals de cine exalcen les produccions catalanes

Ni els millors pronòstics eren tan optimistes. No hi ha antecedents d’una onada tan gran de reconeixements, aplaudiments i premis en la història del cine català. Els films produïts a Catalunya tenen el 2009 el seu talismà. L’últim reconeixement arriba de Cannes, que en secció oficial projectarà elthrillerromàntic d’Isabel Coixet.

Mapa de los sonidos de Tokioés una producció finançada per la factoria catalana Mediapro, la mateixa que va impulsar el rodatge deVicky Cristina Barcelona. Dins de la secció competitiva dedicada al curtmetratge, Cannes també ha seleccionatRumbo a peor,la primera incursió darrere de la càmera de l’actor català Àlex Brendemühl.

L’any va començar amb bon peu. Els premis Goya van repartir deu estatuetes a produccions catalanes.Camino, també amb el segell Mediapro, a més de ser considerada la millor pel·lícula, es va emportar cinc guardons més. Albert Solé va aconseguir el Goya al millor documental perBucarest, produït per Bausan Films.El truco del manco, opera prima de Santiago Zannou, es va emportar les tres estatuetes a les quals optava. L’empresa de Luis de Val, Media- films, també ubicada al centre de Barcelona, en va assumir la producció.

NUCLI BARCELONÍ / L’eufòria va prosseguir a la Berlinale, que va concedir l’Ós d’Or aLa teta asustada. El film de la directora peruana Claudia Llosa es va gestar a les oficines d’Antonio Chavarrías, que té la seva productora Oberon Cinematográfica al carrer Aragó de Barcelona.

El festival de Màlaga va optar per projectar amb subtítols en castellà les tres cintes rodades en català elegides en competició. Entre aquestes,Tres dies amb la família. L’opera prima de Mar Coll va acaparar destacats premis: actor, actriu i direcció.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Antoni Lladó, director de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), apunta que ara s’estan recollint els fruits d’anys d’esforç. «La bandera està alçada des de fa temps». Segons Lladó, hi ha tres factors clau per entendre el dolç moment que travessa el cine català. «Primer: l’estructura empresarial finança projectes amb ambició internacional. Segon: Barcelona capta l’interès de directors estrangers com Llosa, que viu a Barcelona, o Allen i Alejandro González Iñárritu, que hi vénen a rodar. I tercer: el niu de talent que emergeix de l’Escola Superior de Cine i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC)». Però queden reptes per complir: «Captar l’interès del públic».

Chavarrías reconeix que l’Ós d’Or ha permès obrir les portes de mercats fins ara impensables per a la seva petita productora. Loris Omedes, productor de Bucarest, insisteix que de talent sempre n’hi ha hagut en el cine català. «Però el cas és que estava cenyit al cine d’art i assaig, en canvi ara es fan projectes que volen agradar al gran públic». Ramon Colom, president de Barcelona Audiovisual, valora que a Catalunya hi ha una producció continuada. «S’aprèn rodant. L’únic que falta és unstar-system català. No em refereixo al glamur sinó a professionals de repercussió internacional».